Associació Sant Lluc per l'Art

DANI DOMÍNGUEZ , DOBLE EXPOSICIÓ (2)

2012-02-03T15:30:00.000+01:00

Un cop acabada la inauguració al local veí d'El Públic i la xerrada-col·loqui "Un cafè amb...", en Dani Domínguez va inaugurar al Col·legi d'Aparelladors la mostra "Negre/blanc fotografia", organitzada per l'Associació Sant Lluc.

Va presentar-lo Antoni Luis, en nom de la nostra Entitat, i el mateix fotògraf va explicar també alguns trets característics d'aquesta nova exposició: “El blanc i negre sempre m’ha agradat. Em venia de gust treballar amb imatges sense color i potenciar el negre amb el marc i el fons de la fotografia”

"L’exposició consta d’una col·lecció d’imatges que tenen en comú el blanc i negre com a principal punt de lligam, i a més, hi ha una sèrie de desenfocaments per remarcar altres parts de les fotografies. La presentació de les imatges és en format quadrat i en un marc de 50 x 50 cm".

Dani Domínguez va començar a estudiar fotografia el 2001 i ja ha exposat a Barcelona, Girona, Saragossa i El Prat de Llobregat, a banda de la seva ciutat, Mataró, amb l'exposició "Cantonades" a Caixa Laietana.

Aquí us deixem un vídeo realitzat durant la inauguració, que us ampliarà les referències esmentades. L'exposició es podrà veure fins el 26 de febrer.

SETMANA MOLT INTENSA

2012-02-02T17:37:00.000+01:00

Aquesta setmana és realment intensa en inauguracions. A les ja anunciades en aquest mateix Blog de Rosa M. Font al Capgròs, el dijous, i la Col·lectiva 15 x 15 de dibuix, el divendres a la Presó, cal afegir la de Montse Pons Metàfores, el dissabte a la nostra Sala del Casal.

A més, encara cal afegir-hi també la inaugurada el dimecres al Museu de Mataró del dibuixant Manuel Carnicer i Fajó

i la que inaugura la nostra companya Marisa Blasco, Natura íntima, el dissabte 4 a Viladrau, conjuntament amb Nico Brunet.

Així doncs, encara que les previsions meteorològiques aconsellin quedar-se a casa, la intuïció i la necessitat d'emocions més càlides ens empenyen a abrigar-nos, sí, però a no perdre'ns aquesta activitat artística frenètica que ens envolta.

DANI DOMÍNGUEZ , DOBLE EXPOSICIÓ (1)

2012-02-01T17:00:00.000+01:00

El passat divendres el fotògraf mataroní Dani Domínguez inaugurava una exposició doble de la seva obra recent: d'una banda, a la nostra Sala del Col·legi d'Aparelladors (Negre/Blanc fotografia), i també al veí local d'El Públic, on mitja hora abans (a les 19:00h), es feia l'habitual xerrada-col·loqui "Un cafè amb..." entre l'artista i Joan Poch.

Us reproduïm a sota el vídeo que ha editat El Públic de l'entrevista, acompanyat d'un extracte del comentari que li dedica Joan Salicrú, ànima de l'empresa productora Clack, en el seu Blog:

"Des de divendres passat a El Públic exposa el fotògraf mataroní Dani Domínguez. Ho fa amb un concepte semblant al que li vam veure a "Cantonades", ara fa mitja dotzena d'anys, quan recordo haver-ne sentit parlar per primer cop: instantànies quotidianes, d'indrets normals i corrents, llavors de la nostra ciutat, ara de Mataró també però molt més enllà, de Nova York, el Senegal, Londres, Barcelona i la meva estimada Lisboa. En aquest cas en blanc i negre i en format quadrat, jugant amb els actuals formats de fer fotos amb telèfons mòbils.
El vídeo que veieu aquí a sobre recull els millors moment del "Cafè amb..." que li vam dedicar, tot conversant amb el llibreter i artista Joan Poch".

En un proper Blog comentarem la segona part de la inauguració, la gestionada per l'Associació Sant Lluc en el Col·legi d'Aparelladors.

COL·LECTIVA A LA PRESÓ

2012-01-31T20:24:00.000+01:00

Us recordem que aquest divendres, 3 de febrer, s'inaugura a la nostra Sala Taller de La Presó l'exposició Col·lectiva "15 x 15" de dibuix, una mostra on els nostres socis podran fer palès les seves habilitats en aquest camp artístic.

Cada any procurem fer alguna col·lectiva on els associats tinguin l'oportunitat de donar a conèixer la seva particular manera de fer, a banda de les tradicionals MINI ART de Nadal i la de Punts de Llibre per Sant Jordi, i per aquesta raó anem canviant de tècnica, temàtica o format, per oferir el ventall més ampli de possibilitats. En aquesta ocasió la tècnica escollida és el dibuix, i el format, igual per a tothom, de 15 x 15 cm.

Tot i la uniformitat tècnica i de tamany és realment sorprenent la varietat d'estils i de maneres diferents d'abordar el paper que podem veure en tan poc espai. La visita sempre és una lliçó per als propis artistes i, evidentment, una satisfacció per a tots els visitants. Esperem que la gaudiu.

HOMENATGE A ROSA M. FONT

2012-01-30T11:44:00.000+01:00

Capgròs ha organitzat per a aquest febrer una exposició en record de l'artista Rosa Maria Font, amb qui ja havien col·laborat en dues ocasions anteriorment.

Atesa la vinculació afectiva i professional que l'Associació té amb la família Codina-Font i la consideració que ens mereixia ella com a artista i com a persona, ens plau enormement sumar-nos a aquest homenatge a la seva memòria.

Us reproduïm a sota la invitació que ha fet el setmanari, i la ressenya sencera que ha publicat a la seva edició impresa. Les il·lustracions intercalades corresponen les darreres participacions de la Rosa Maria a la Col·lectiva Sant Lluc, que demostren la seva versatilitat pictòrica.

L’Espai Capgròs ret homenatge a l’artista Rosa Maria Font amb unaexposició  

L’exposició de l’Espai Capgròs del proper mes de febrer servirà perretre homenatge a la figura de Rosa Maria Font, pintora i il·lustradoramataronina que va morir el novembre de l’any 2008 als 60 anys. Font va ser unacreadora molt vinculada a aquesta sala, ja que hi va exposar en dues ocasions,els anys 2004 i 2007. És per aquest motiu que l’Espai Capgròs vol recordar-laamb una mostra que recopila peces i treballs de la seva variada i extensatrajectòria.

Col·lectiva Sant Lluc 2005

 Font va iniciar els seus vincles amb el món artístic, que mai vaabandonar, quan va entrar a l’Escola d’Arts i Oficis, bressol de molts artistesde la ciutat. Als 15 anys es va convertir en alumne del taller de JordiArenas, un dels grans artistes i mestres que ha donat Mataró. Gran part de latrajectòria professional de Rosa Maria Font es va desenvolupar en el món de laindústria tèxtil, com a dissenyadora d’estampats i de roba a empresesemblemàtiques com Campins o Unipunt. Una de les grans passions de Font va serla il·lustració de contes infantils. Una tasca que va realitzar per aeditorials com Oceans o l’alemanya Horizon, després d’estudiar il·lustració al’escola de la dona de la Diputació de Barcelona.

Col·lectiva Sant Lluc 2007

 La seva carrera com a pintorava arribar més tard, a partir de la dècada del 2000. Va estudiar als tallers dedos altres grans creadors mataronins, Pepe Novellas i Albert Alís. La sevaprimera exposició individual va tenir lloc precisament a l’Espai Capgròsl’any 2004, amb un seguit d’obres dedicades al món dels cafès. Tres anys méstard va celebrar la seva segona exposició a la mateixa sala, amb una dotzenad’obres de temàtica femenina. Els seus referents artístics erenl’impressionisme i artistes com Modigliani o Matisse.  

Col·lectiva Sant Lluc 2008

L’exposició de l’EspaiCapgròs està organitzada per la família de Font: el seu marit, Rafael Codina,escultor i forjador, i els seu fills Pol, Bibiana i Magda, que també es mouenen el camp artístic i creatiu. Tots ells han seleccionat algunes de les obresmés representatives de la seva carrera com a dissenyadora, il·lustradora decontes i pintora. D’aquesta manera, l’exposició es podrà veure com un friscronològic de la intensa vida creativa de Rosa Maria Font.

Col·lectiva Sant Lluc 2009 - In Memoriam

INAUGURACIÓ A LLAVANERES

2012-01-27T10:02:00.000+01:00

Rebem del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres la comunicació de la seva propera exposició, que inauguraran aquest divendres 27 de gener i es podrà veure fins el 19 de febrer.

Es tracta d'una mostra de fotografies de Joan Condal, que porta el títol de Un món de colors, i de la que en tenim una bona mostra en el cartell que reproduïm.

"UN CAFÈ AMB..." DANI DOMÍNGUEZ

2012-01-26T17:30:00.000+01:00

Informació facilitada per "EL PÚBLIC":

Divendres 27, 19h

EXPOSICIÓ

“Negre-Blanc. Fotografies”, de Dani Domínguez

Aquest mes doblem: Dani Domínguez ocupa la sala del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics i també les parets de El Públic. El mateix dia de la inauguració fem “Un cafè amb...” el propi autor.

L’entrevistarà el llibreter i artista Joan Poch, acompanyat de Sandra Martínez, crítica d’art. L’exposició consta d’una col·lecció d’imatges que tenen en comú el blanc i negre com a principal punt de lligam, i a més, hi ha una sèrie de desenfocaments per remarcar altres parts de les fotografies. La presentació de les imatges és en format quadrat i en un marc de 50 x 50 cm.

DANI DOMÍNGUEZ A APARELLADORS

2012-01-25T21:28:00.001+01:00

Aquest divendres, 27 de gener, en Dani Domínguez inaugurarà a la Sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors de Mataró la Mostra NEGRE-BLANC, fotografies.

La inauguració serà a les 19:30h, però mitja abans, a les 19:00h, tindrà lloc al local vehí "El Públic" l'habitual entrevista a l'artista que estrena a la nostra sala.

L'exposició de fotografies es podrà veure fins el 26 de febrer.

COL·LECTIVA 15 X 15

2012-01-23T18:37:00.000+01:00

IMPORTANT!

Us informem que el termini d'admissió d'originals per la Col·lectiva de Dibuix 15 x 15, que es farà el mes vinent a La Presó, s'ha prorrogat fins demà passat dimecres com a data última.

Un dibuix de M. C. Escher, Drawing hands,

Agraïrem a aquells que encara l'estan acabant que es cenyeixin el màxim possible a la tècnica demanada, el dibuix, evitant portar originals amb tècniques mixtes o enterament amb altres tècniques de color.

L'HERMITAGE AL PRADO

2012-01-22T11:48:00.002+01:00

A principis de mes un grup de companys farà una sortida cultural a Madrid, per veure l'exposició El Hermitage en el Prado.

Per a la seva informació prèvia, i per a gaudi i enveja de tots els que no els acompanyarem, us oferim aquest vídeo explicatiu de l'exposició. És força llarg (dura 15 minuts), però completíssim i molt ben editat. No us espanteu si el primer minut està explicat pel director del museu rus en la seva llengua, les imatges soles ja valen la pena per anar-se situant. Tingueu paciència, després tota l'explicació ja està en castellà.

Si voleu ampliar la informació, podeu accedir a aquest enllaç, on podreu visualitzar aquest mateix vídeo en format interactiu, amb una capa de continguts multimèdia addicionals. Cal seguir les indicacions en el mateix vídeo per veure les imatges en alta ressolució, fitxes i comentaris de les obres, o obrir enllaços relacionats.

COL·LECTIVA DE DIBUIX

2012-01-19T08:30:00.000+01:00

Us recordem que el proper dia 20 es tanca l'admissió d'originals per a la Col·lectiva 15 x 15 de dibuix.

Amb la intenció d'animar els qui encara no l'han portat, us convidem a entrar al web monogràfic (clicar) que el Museu d'Art Modern de Nova York va realitzar amb motiu de l'exposició On line: Drawing through the Twentieth Century.

Aquesta extraordinària mostra, celebrada el 2010, es va centrar en l'anàlisi de l'evolució formal, estètica i tècnica del dibuix, entre 1910 i 2010.

La impressionant relació d'artistes i obres que la composen constitueix un autèntic recorregut per l'art del segle XX, des de figures clàssiques com Kandinsky o Klee fins a les més actuals.

És clar que després de passejar-s'hi correm el perill que els que esperin fins a l'últim moment es desanimin i pensin que ja no hi ha res a fer. Només ens queda recordar que Mataró no és Nova York, que la Presó no és el MOMA però que ells encara poden arribar a ser algú a l'art del segle XXI. Ànims!!!

CONFERÈNCIA A CA L'ARENAS

2012-01-18T09:41:00.001+01:00

Aquest proper dijous 19 de gener, a dos quarts de vuit del vespre, l'Associació Amics de Ca l'Arenas ens ofereix una altra conferència dels seu cicle d'activitats a la seva seu del carrer Argentona 64.

En aquest cas, la xerrada va a càrrec de l'escriptor Albert Güell i Juanola, i el tema és ART I INSPIRACIÓ, un dels eixos temàtics de la seva novel·la L'ull de Bronze, Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre, tractat des del punt de vista de la complexitat de la creació artística.

Podeu ampliar la informació en el comunicat que ens facilita la pròpia Associació d'Amics de Ca l'Arenas.

ESTIMATS LLIBRES

2012-01-15T23:33:00.000+01:00

Fa uns dies comentàvem en aquest Blog el rumb que està agafant l'art contemporani amb l'aparició en escena dels mitjans informàtics, si més no en aspectes comercials.

La por no és nova, ja que no fa pas gaire també es vaticinava la desaparició del llibre imprès per culpa del llibre electrònic, i sortosament sembla que podrem seguir encara per un temps amb el plaer de sentir l'olor de la tinta, de passar pàgines delicadament, de remenar exemplars a les prestatgeries de casa nostra.

Els llibres, aquests objectes tan antiquats -sembla- a les llibreries com els quadres a les sales d'art, tan cars a les nostres lleixes com les pintures a les parets dels nostres menjadors, són però aquests tresors que nosaltres estem disposats a defensar amb ungles i dents, i amb totes les nostres forces.

Serveixi aquest vídeo fet per uns llibreters de Toronto per reafirmar-nos en el sentiment que els llibres, com la pintura, tenen una màgia interna i una vida pròpia que els fa, de moment, insubstituïbles per qualsevol altre mitjà.

VISITA AL CAIXAFORUM

2012-01-13T20:04:00.001+01:00

Recordeu que aquest diumenge 15 de gener tindrà lloc l'anunciada sortida al CaixaForum de Barcelona, per fer la visita comentada a l'exposició "IMPRESSIONISTES. MESTRES FRANCESOS DE LA COL·LECCIÓ CLARK".

Sterling Clark era un nord-americà que va heretar una fortuna familiar feta amb les màquines de cosir Singer. Va viure a París, on va començar a col•leccionar art el 1912. Tot i això, mai no va voler que es fes públic el seu nom, fins que va inaugurar el seu propi museu a Massachusetts el 1955.

CaixaForum Barcelona ens ofereix la possibilitat de veure més de setanta de les adquisicions de Clark, que se centren en l'impressionisme francès.

L'exposició segueix l'evolució històrica de l'impressionisme. Hi podem observar com els pintors batejats com a preimpressionistes van sortir a l'aire lliure per a captar l'atmosfera del paisatge. Alguns, com Corot, Millet o Rousseau, van sembrar la llavor del que seria l'impressionisme a través de les seves natures.
Els impressionistes es van esforçar a retenir la impressió d'un instant en concret del dia a través dels efectes de la llum i el color. D'aquí ve el seu nom: volien captar la impressió del moment.
La pinzellada de grans mestres com Manet o Sisley, els colors de Monet i Renoir... anaven en aquesta direcció, revolucionant el concepte d'art. I va fer que alguns elements sagrats en la història de l'art com, per exemple, la perspectiva, perdessin importància.

Sterling Clark tenia una visió avançada per l'època: va ser dels primers a comprar Monets, Pissarros, Manets, Degas i, sobretot, la seva obsessió: Renoirs. Per ell, Renoir era el més virtuós dels impressionistes; en destacava la composició, el dibuix i, sobretot, la manera com treballava el color: "com a pintor, per mi no ha estat mai superat, i com a colorista, no ha estat mai igualat".

ART ON LINE

2012-01-10T21:30:00.000+01:00

El Suplement de Cultura de EL PAÍS publica avui una notícia que reproduïm aquí, conservant la seva llengua original però extractada, i que amb la globalització a la que semblem abocats molt ens temem que ens porti a haver de canviar el sistema actual de relació amb els artistes.

És clar que es refereix només a una fira "on line" on es poden fer contactes comercials i transaccions econòmiques, però si els habituals visitants que ja no s'acosten a les sales d'exposicions descobreixen que poden seguir l'obra dels artistes sense moure's del sofà de casa, ja no ens queda més que provocar els seus remordiments per poder seguir fent la nostra feina. O reconvertir-nos de cap a peus, organitzant, comissariant i muntant exposicions virtuals. Els haurem de convèncer de què la copa de cava no la podem enviar per internet...

Visite y compre arte sin salir de casa

BARBARA CELIS | Nueva York 10/01/2012

Aspecto de una galería de arte virtual- WWW.VIPARTFAIR.COM

En el siglo XXI todo tiene su versión online. Y el arte no es una excepción. El pasado año se inauguró VIP Art Fair, la primera feria virtual de arte contemporáneo y pese a los múltiples problemas técnicos que tuvo su arranque, el próximo 3 de febrero y hasta el día 8 regresa al ciberespacio con un nuevo equipo al frente que aspira a revolucionar aquella experiencia, a multiplicarla con nuevas versiones de la misma y a llevarla lo más lejos posible. La idea es sencilla: facilitar el contacto entre galeristas y coleccionistas para potenciar las ventas de arte. Y además, dar a conocer a nuevos artistas y permitir que el público de todo el planeta viaje sin salir de casa por el universo del arte contemporáneo actual.
Además, con la ambición de quien sabe que está abriendo brecha, la feria se multiplica añadiendo tres citas más al calendario: un mercado dedicado a la obra en papel del 20 al 22 de abril, otro dedicado a la fotografía del 13 a 15 de julio y otra feria más pequeña y ultra selecta tituladaVernissage en septiembre. El cerebro estratégico y comercial al frente de esta nueva edición de VIP que reunirá a 2000 artistas de 115 galerías internacionales (sólo dos españolas, Elba Benítez y Joan Prats) es el de una mujer que nada tiene que ver con el arte. En realidad Lisa Kennedy, la nueva consejera delegada de la feria, de lo que sabe es de comercio electrónico. Y mucho. (...)

No hay estadísticas fiables sobre el arte pero las ventas online no deben ni alcanzar el 1%. Sin embargo, las conversaciones entre galeristas y coleccionistas cada vez se producen más en el ámbito virtual. Se envían fotos por email, se conversa por skype... La comunicación digital facilita las transacciones" explicó Kennedy a este diario.
En ese sentido VIP Art Fair aspira a convertirse en uno de los centros que faciliten esas relaciones. "Nosotros no tenemos un motor de ventas. VIP Art Fair es simplemente una plataforma para que galeristas y coleccionistas se encuentren. Después, todas las transacciones ocurren de forma privada, aunque el primer paso lo pueden dar en la feria, comunicándose a través de un chat e incluso haciendo viajes virtuales a través de videos donde galerías y artistas se presentan al público. Pero es que galerías y compradores basan sus relaciones en la confianza, que se va construyendo con el tiempo. Y nuestro papel, de momento, es ayudar a construir esa relación de confianza". No descarta que en el futuro su papel podría ampliarse entrando como intermediario en las transacciones pero de momento la feria aspira sólo a ser plataforma de encuentro.

CONFERÈNCIA A CANET

2012-01-06T21:00:00.000+01:00

Tenim la satisfacció de convidar-vos a un acte que creiem que és la millor cloenda que se li pot donar a la exposició de "Grans formats" de Josep Tenas.

Es tracta d'una conferència de Llum Torrents, directora del Museu de la Marina i del Museu Monjo de Vilassar de Mar, historiadora d'art, amiga i coneixedora de la trajectòria pictòrica de Josep Tenas.

Crec que no us la podeu perdre perquè segurament us pot donar una visió complerta no solsament de l'obra sinó de tot el que envoltava al fet pictòric.

Us hi esperem a tots el dissabte dia 7 de gener a les 7 de la tarda, a la sala d'exposicions municipal de Canet de Mar!

Salvador Castellà, amic i col·laborador de l'exposició

ELS ROBAFAVES A ROBAFAVES

2012-01-05T23:31:00.001+01:00

Continua exposada a l'aparador de la llibreria Robafaves, el que dóna al carrer entre l'aparador i l'entrada del Foment, una selecció dels diferents tipus de reproduccions que en Manel Contreras i l'empresa TAG han fet dels dibuixos originals de Nefer Rovira.

Com ja vàrem indicar parlant de la inauguració, es tracta de la recuperació d'uns originals que representen totes les figures de la família Robafaves fets fa temps per la Nefer, completada amb alguns que no existien en el moment de la seva creació, i que ara es poden adquirir en diversos formats mitjançant unes reproduccions tècnicament molt acurades.

Així es poden aconseguir individualment, o com a carpeta sencera, làmines A4 de cada figura sobre paper aquarel·la o sobre llenç, o en format postal, en tamany joc de cartes amb estoig, com a sanefa decorativa seriada impresa amb tintes indicades per nens, etc.

Els Reis ja han passat, però ben segur que ben aviat caurà un aniversari, un sant, un acte familiar, una trobada amb amics, una reunió amb companys de feina... Aquí trobareu tota la inspiració per quedar com uns senyors, amb molta imaginació i pressupostos adaptats a totes les necessitats!

COMPRAR ART A ROBAFAVES

2012-01-04T17:37:00.004+01:00

Us volem recordar que fins el dia 10 de gener podeu veure, remenar i comprar obres d'art sobre paper d'artistes nostres, a la Llibreria Robafaves.

Aprofiteu encara aquestes vigílies de Reis per acabar d'arrodonir aquell detall que us falta per algun amic o familiar, i per què no, per a un mateix. Aquest pot ser el millor autorregal que un es pot fer!

A les escales del primer pis trobareu una àmplia selecció d'obres d'artistes ben coneguts, a preus assequibles i estils ben diferents, amb una característica comuna: que totes són obra sobre paper.

I podeu completar la visita i la compra a la nostra Sala del Casal, amb la selecció de pintura en petit format de l'exposició MINIART, que fem tradicionalment cada Nadal. NO US ADORMIU!!!

MINI ART AL CASAL

2012-01-01T22:45:00.000+01:00

A la nostra Sala Sant Lluc del Casal es pot veure, com ja es costum cada any per aquestes dates, la tradicional mostra col·lectiva de Nadal MINI ART d'obres en petit format.

Des del passat dia 22 de desembre i fins a finals de gener podeu veure aquesta habitual exposició d'obres de companys socis, aquest any amb el format comú de 4 paisatge, és a dir, de 33x22 cm.

A l'exposició es pot veure també l'original de la nadala d'Oriol Ribas, feta per encàrrec per a la nostra felicitació d'aquest any, que no forma part del Mini Art però que permet veure a tamany real la delicadesa de la seva cal·ligrafia i la perfecció tècnica del seu traç.

L'organització i cura del muntatge van anar a càrrec de l'equip habitual, al que no sabem com agrair el seu esforç i dedicació perquè mes rera mes allò que podria semblar monòton resulti sempre originalment diferent.

I des d'aquí volem també fer arribar els nostres millors desitjos de recuperació per a la Teresa, que tot i la lesió que pateix segueix donant cada dia mostres inequívoques de la seva dedicació en la gestió de les tres mostres mensuals que organitza, comissaria i munta tan encertadament.

I a tots, MOLT BON ANY 2012!!!

ORIOL DE LA HOZ: "PAPERS"

2011-12-30T19:37:00.000+01:00

Des de dimarts passat es pot veure a la nostra Sala de la Presó l'exposició PAPERS, d'Oriol de la Hoz. És la primera mostra individual d'aquest jove mataroní, que ja havia participat diverses vegades en exposicions col·lectives nostres, però mai encara en solitari.

Va fer la presentació Antoni Luis, breu i "funcional" per exprés desig de l'artista, que va respondre també breument per agrair l'oportunitat que se li brindava i la presència dels assistents.

La Sala mostrava un magnífic aspecte, amb una nombrosa afluència de públic desitjós de conèixer més profundament les bones vibracions que ja havia anat provocant en anteriors ocasions.

L'exposició es podrà veure fins el 22 de gener de 2012.

VISITA COMENTADA A CAIXAFORUM

2011-12-29T00:03:00.000+01:00

El proper diumenge 15 de gener, a les 10 del matí, hem organitzat una visita a l'exposició IMPRESSIONISTES. MESTRES FRANCESOS DE LA COL·LECCIÓ CKARK, al Caixaforum.

Aquesta activitat, com sempre, està reservada als socis i serà comentada exclusivament per a nosaltres, en una visita particular, per una de les guies habituals d'Àgora.

L'exposició aplega un conjunt excepcional de pintura francesa del segle XIX i començaments del XX, procedent de la col·lecció de Sterling i Francine Clark.

Sterling i Francine Clark a la inauguració del museu, 1955.
Williamstown, Massachusetts. EE.UU

Sterling Clark va reunir la major part de la seva col·lecció a París, en els primers anys de la dècada del segle XX, pel plaer d'estar envoltat de les grans creacions del seu temps. Va concebre la seva col·lecció a escala domèstica: les obres formaven part de l'entorn quotidià i es distribuïen per la casa seguint el gust del col·leccionista, que combinava peces de diferents períodes i estils. Clark buscava la continuïtat entre les creacions del passat i del present, des d'una perspectiva que avui podem sentir ben propera.

Claude Monet: "Els penya-segats d Étretat"

Les obres que va adquirir, principalment de la primera etapa de l'impressionisme, convivien amb els mestres antics i també amb la pintura immediatament anterior, sense ruptures. A la mostra, hi trobem els pintors realistes de l'escola de Barbizon –Corot, Millet, Rousseau– al costat dels grans mestres de l'impressionisme: Sisley, Pissarro, Manet, Monet, Degas i, sobretot, Renoir, que va ser el primer impressionista de la col·lecció Clark.

Edgar Degas: "Ballarines a la classe de dansa"

Sterling Clark va convertir la seva passió personal en un patrimoni col·lectiu i el 1955 va crear el seu propi museu a Williamstown, a l'estat de Massachusetts. L'exposició reviu l'esplendor del noucents –quan París era la capital de la pintura– i ens acosta a alguns dels seus artistes més destacats, com Renoir, que té una presència molt important en la col·lecció Clark i en aquesta exposició.

Pierre-Auguste Renoir: "Venècia, el Palau Ducal"

Per fer-vos una idea de què anirem a veure, us facilitem una visita virtual a l'exposició, clicant aquí:

VISITA VIRTUAL

Si esteu interessats a assistir-hi, contacteu si us plau amb Teresa Roig:

teresa.roig@telefonica.net

UN CAFÈ AMB...

2011-12-28T15:00:00.000+01:00

El passat dimecres 21 de desembre, abans de la inauguració al Col·legi d'Aparelladors, va tenir lloc al veí local de EL PÚBLIC l'habitual entrevista que es fa a l'artista que inaugura una estona després.

En aquest cas l'artista era Catherine Lorton, i l'entrevista va córrer a càrrec de Joan Poch, llibreter i artista, i Sandra Martínez, crítica i historiadora de l'art.

Aquí teniu el vídeo editat per Clack, organitzadors juntament amb El Públic i l'Associació Sant Lluc d'aquesta iniciativa de "Un cafè amb ...":

FELICITACIONS DE NADAL

2011-12-26T12:00:00.000+01:00

Durant aquest dies hem anat rebent al correu de l'Associació diverses nadales de socis que ens feliciten les Festes.

Volem fer extensiva a tothom aquestes postals, que hem agrupat en aquesta imatge com a collage.

Aquí les podeu veure com a passi de diapositives, amb el nom dels autors de cada una. Moltes gràcies a tots:

BON NADAL !

2011-12-25T12:47:00.000+01:00

SANT JOAN DE BOÍ. NADAL 2011. Foto Oriol F. Ll.

BONES FESTES!

2011-12-23T23:57:00.000+01:00

Encara que tots els membres de l'Associació ja l'haureu rebuda per correu postal, volem també felicitar-vos, a vosaltres i a tots els altres possibles lectors, des d'aquesta plataforma virtual.

La felicitació d'aquest any és una obra original d'Oriol Ribas Abella, un dels tres seleccionats joves a la Col·lectiva Sant Lluc de 2011, i veritable especialista en obra cal·ligràfica.

L'obra està basada en un text de Martin Luther King i escrita en l'original anglès, en català i en castellà: "Even if I knew that tomorrow the world would go to pieces, I would still plant my apple tree" (Si sabés que el món s'ha d'acabar demà, jo avui encara plantaria un arbre).

És un gouache sobre paper, de 32 x 50 cm, realitzat expressament per a nosaltres com a postal de Nadal.

Encara que tal i com van les coses sembla que el món s'hagi d'acabar demà, ens cal -ara més que mai- seguir encarant el futur amb optimisme, confiança i voluntat. Ens cal seguir plantant un arbre cada dia.

MOLT BONES FESTES A TOTHOM!

XERRADA A "EL PÚBLIC"

2011-12-20T16:42:00.000+01:00

XERRADA
Catherine Lorton, 'Nous llenguatges'

Nova sessió del cicle Un cafè amb..., amb Catherine Lorton, que inaugura exposició al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, Nous llenguatges. Lorton (Roanne, França, 1962), de pare francès i mare espanyola, viu a Mataró des de 1974. Actualment cursa a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona un grau superior d’escultura. L'entrevistarà el llibreter i artista Joan Poch.

Organitza: Associació Sant Lluc per l’Art, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics i El Públic.
Entrada lliure.

INAUGURACIONS DE NADAL

2011-12-19T08:30:00.000+01:00

En una altra setmana d'acumulació expositiva, obligada a més per no coincidir amb les vigílies de Nadal, tornem a tenir tres inauguracions consecutives a les nostres tres sales: el dimarts, a la Presó, Oriol de la Hoz inaugura PAPERS, a les 19:30 h.

Volem remarcar que aquesta exposició, prevista en principi per al divendres 23, tal i com figura a l'agenda de l'IMAC, s'ha avançat a dimarts 20.

A la mateixa hora, l'endemà 21, s'inaugura al Col·legi d'Aparelladors l'exposició NOUS LLENGUATGES, de Catherine Lorton. Aquesta mostra, a més de les tardes de divendres i dissabtes indicades en el flyer, estarà oberta també les tardes dels dijous.

I per acabar el dijous, també a les 19:30 h, a la nostra sala del Casal, s'inaugurarà la tradicional mostra col·lectiva de Nadal MINI ART, de petit format, en la que podreu acabar de fer aquelles compres que us falten per amics invisibles i tiós, o per apuntar a la carta dels Reis.

JOIES DE NÚRIA HURTADO

2011-12-18T09:30:00.000+01:00

La Núria Hurtado ens comunica que la joiera Emília Lloveras ha fet una col·lecció de joies a partir dels seus gravats de línia.

Com recordareu, la Núria ha participat en moltes exposicions col·lectives nostres, i en la Sant Lluc 2008 va ser guardonada jove, fent l'any següent la col·lectiva conjunta amb els altres seleccionats i l'original del cartell i el programa de la Col·lectiva 2009.

La joieria de l'Emília és a

Emmmi - Taller de joieria -Joies d'autor i col·leccions

c/ Cuba 10 Mataró

i e ella hi podreu trobar peces originals seves i alguns dels gravats exposats de la Núria.

Aquest Nadal us proposo unes joies diferents iespecials.
Ens hem endinsat en l’obra de Núria Hurtado i el seu món de filsi colors.
Estic encantada d’haver pogut treballar i jugar amb la línia de la Núria des dela meva tauleta de joieria fent possible que aquests fils, sensibles, delicats i curosament treballats, que s’identifiquen en les seves obresés fessin rígids i forts per adquirir un altre cos i una nova funcionalitat.
Em fa feliç poder presentar aquesta col·lecció de la màd’un artista plàstic, que espero que sigui la primera de moltes.
Espero que us agradi.

Us recomanem, ni que sigui per gaudi personal, que visiteu el seu blog i el web, on podreu veure el procés creatiu de les joies, inspirades en detalls dels gravats de la Núria, i d'altres projectes personals de la joiera.

ANIVERSARI JOSEP TENAS

2011-12-18T09:00:00.000+01:00

Amb motiu del quinzè aniversari de la mort del pintor canetenc s'acaba d'inaugurar a la Sala Municipal d'Exposicions de Canet de Mar l'exposició de Josep Tenas GRANS FORMATS.

L'exposició es va inaugurar el divendres, 16 de desembre, i es podrà veure fins el 8 de gener, tenint en compte que els dilluns està tancat, igual que els dies de Nadal i Cap d'Any.

PRESENTACIÓ A ROBAFAVES II

2011-12-17T09:00:00.000+01:00

Ampliem el comentari d'ahir amb la publicació, també íntegra, de la notícia de la presentació a Robafaves, tal i com l'edita CAPGRÒS.

Robafaves posa a la venda reproduccions dels nans i gegants de Néfer

La llibreria també aposta aquest Nadal per vendre obra original d’artistes de l’associació Sant Lluc per l’Art

L’artista mataronina Néfer Rovira va recrear la família Rogavaves i els Capgrossos, en una col·lecció de dibuixos realitzada per al Centre de Recursos Pedagògics de Mataró. Un seguit d’il·lustracions que han esdevingut molt populars com a representació de les figures mataronines. Aquest Nadal, Robafaves les posa a la venda en diferents formats. Postals, reproduccions sobre paper, aquarel·la i llenç, un sòcol amb els nans o les figures en forma de cartolina són les diferents opcions que podran trobar els clients.

“Feia temps que volíem promoure algun producte relacionat amb els gegants i els capgrossos, i creiem que una de les millors interpretació de les figures les ha fet la Néfer”, explica Xavier Vilert, president de Robafaves. La iniciativa de la llibreria ha comptat amb la col·laboració de l’empresa TAG i de la pròpia artista, que ha afegit a la col·lecció les figures de tres nans que encara no existien quan els va dibuixar per al Centre de Recursos Pedagògics: en Mataties, en Jonàs i en Biada. Les diferents col·leccions també compten amb textos de l’historiador Nico Guanyabens, amb descripcions sobre les figures.

Obra artística original
La llibreria Robafaves presenta una altra nova iniciativa per Nadal, en aquest cas de la mà de l’associació Sant Lluc per L’art. Es tracta de l’exposició i venda d’obra sobre paper d’artistes que pertanyen a l’entitat. L’establiment compta amb peces d’una quinzena de creadors, com ara Albert Alís, Manuel Contreras o Santi Clavell, de format reduït i a preus força accessible, entre 60 i 180 euros. “És una manera de posar l’art a l’abast del públic en general, en un espai on hi ha molt més moviment que a les galeries i sales d’exposicions”, destaca Vilert.

PRESENTACIÓ A ROBAFAVES

2011-12-16T10:47:00.000+01:00

El dimarts passat va tenir lloc a la Llibreria Robafaves una roda de premsa per presentar oficialment dues iniciatives artístiques. Amb elles, Robafaves fa -torna a fer- una aposta per l'agermanament entre el món del llibre i el de les arts plàstiques, en el benentès de que la gent que s'hi apropa per remenar i comprar llibres és segurament la que té una sensibilitat més predisposada a gaudir i comprar art.

Independentment de posteriors comentaris sobre cadascuna d'aquestes propostes, reproduïm de moment íntegrament l'article que publica la revista TOT Mataró, present a la roda de premsa, que resum perfectament les dues presentacions:

Reediten els dibuixos de Les Santes fets per Néfer en nous formats

Robafaves i TAG recuperen la iniciativa per fer-la "accessible a tothom"

Robafaves i Serveis Gràfics TAG han unit forces per recuperar un projecte exitós d’ara fa uns deu anys. Els dibuixos de Les Santes, realitzats per Néfer Rovira com a material educatiu arran del cartell de la festa major mataronina, han estat ara objecte d’una reedició en nous formats que podran adquirir-se a TAG i a la mateixa llibreria Robafaves. L’objectiu, segons va afirmar Xavier Vilert, president de Robafaves, és “posar en valor una obra que ens estimem molt i que no estava a l’abast de tothom”.

Així doncs, les il·lustracions de vint-i-dues peces de la família Robafaves, les diferents comparses mataronines i els castells estan disponibles ara, en noves formes, que van des de les postals fins als pòsters i llenços, passant per sanefes que es poden enganxar a la paret. Manolo Contreras, director de TAG, va explicar que “hem escollit formats factibles per a la producció, però si té èxit no tanquem les portes a ampliar-los”.

Ara bé, la nova col·lecció va més enllà de la difusió dels productes. Vilert i Contreras van coincidir en què “les obres estan pensades per contenir informació didàctica, tant perquè els nens aprenguin sobre les figures de Mataró com perquè els pares puguin consultar-ho per explicar-los-ho”. En aquest mateix sentit, Néfer Rovira, autora dels dibuixos, es va mostrar satisfeta per la recuperació d’un projecte “que ja donava per tancat, perquè ja havia fet el seu curs”, però més enllà d’això, va destacar que “les il·lustracions en petits formats estan pensades perquè els nens hi juguin i se les facin seves i així contribuïm a desintoxicar el món de la joguina, impregnat de noves tecnologies”.

Art a Robafaves

L’Associació Sant Lluc té exposats diferents obres pictòriques a l’escala de Robafaves. Antonio Luis, president de l’entitat, va destacar que “les obres exposades estan a la venda fins a finals de gener i a preus molt raonables”, fet que, segons diu, “esperem que ajudi a generar col·leccions privades d’artistes mataronins”. Així mateix, Vilert va voler remarcar “la voluntat de Robafaves per vincular-se contínuament amb el teixit social de la ciutat i buscar una continuïtat en projectes d’aquest caire”.

PERECOLL A LA GALERIA LOLET COMAS

2011-12-15T08:00:00.000+01:00

De la Galeria Lolet Comas rebem aquesta invitació per al vernissage i la inauguració de l'exposició de Perecoll als seus locals, demà divendres 16 a les 19:30h.

L'exposició està comissariada per Sandra Sàrrias, i porta per títol De la Tradició a l'Actualitat de Perecoll,

L'exposició serà presentada per Pere Pascual i durant l'acte, al que hi assistirà l'artista, se sortejarà una obra seva entre els assistents.

AL VOLTANT D'AGÀPIT BORRÀS

2011-12-14T07:35:00.000+01:00

El mes de març de 2010 inauguràvem al Col·legi d'Aparelladors l'exposició d'Agàpit Borràs Després de la crisi, documents per al segle XXI. El contingut d'aquesta exposició l'ha portat, més o menys adaptat, a diversos indrets del país i de l'extranger, com ell mateix explica en aquest vídeo. La gravació va ser feta amb motiu de l'adaptació per al Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, amb el títol de Qui controla els mercats?, que es va poder veure en els seus locals de la Plaça Nova de Barcelona del 12 al 23 de setembre passat, i que reproduïm pel seu interès, que explica perfectament la nostra mostra original.

El mateix Agàpit, arquitecte i urbanista mataroní ben interessat en la història i el patrimoni arquitectònic de la seva ciutat i en la seva divulgació, ens ofereix avui mateix, a les 19:30h, a Can Palauet, la xerrada El creixement de la ciutat i una domus romana a la Plaça Gran.

CONFERÈNCIA A CA L'ARENAS

2011-12-13T09:00:00.000+01:00

Els Amics de Ca l'Arenas ens conviden a una altra conferència, el proper dijous 15 de desembre a dos quarts de vuit del vespre, a la seva seu del carrer Argentona 64.

En aquest cas es tracta de La Banda de Música de Mataró, 1912-1969. Pinzellades històriques d'una formació quasi municipal. Les "pinzellades" aniran a càrrec de l'arxiver Nicolau Guanyabens i Calvet, amb l'ajuda d'imatges i d'alguna audició.

Podeu ampliar la informació en el comunicat que ens facilita l'Associació:

GAL ART - CAN BALADIA

2011-12-12T10:00:00.000+01:00

Els amics de GAL-ART ens conviden a la inauguració de TOSCANA, 17 obres en acrílic del pintor murcià SEMITIEL SEGURA, que es durà a terme en els salons de CAN BALADIA, de Passeig Baró de Viver 56, d'Argentona, el proper 15 de Desembre a les 20:00h.

EXPOSICIÓ D'OBRA D'IMMA BANET

2011-12-12T09:30:00.000+01:00

La nostra companya IMMA BANET ens comunica que a partir d'aquesta setmana, i aproximadament fins a finals de juny, exposa la seva obra a la Galeria MESTRAL de l'Escala (Carrer del Port Nº 25).

Els horaris de visita són: De Dimarts a Diumenge i tots els festius, d'11 a 13:30 i de 17 a 20h. Dilluns, tancat.

Podeu ampliar informació en el seu blog: http://immabanet-pintures.blogspot.com

INAUGURACIÓ A "EL PÚBLIC"

2011-12-11T09:00:00.000+01:00

La anunciada inauguració de Nucacu a El Públic pel dimecres passat s'ha posposat al dilluns vinent, dia 12, a les 7 de la tarda:

L’artista i joiera Núria Calsapeu i Culubret (Mataró, 1981) ensenya aquest desembre a l'espai cultural El Públic les possibilitats del gravat i la seva aplicació en la tècnica de la joia, la seva especialitat. Les seves peces combinen els personatges retallats o tractats a partir de la mateixa tècnica amb què fa les joies i d’altres fets amb aiguafort, aiguatinta i vernís tou.

Llicenciada en Belles Arts, s’ha especialitzat en disseny i creació de joies al taller del joier artesà Txè Aymat i ha realitzat els cursos de Taller de Gravat Calcogràfic i Estampació amb els mestres Pilar Lloret i Jordi Rosés. Núria Calsapeu i Culubret combina la tasca de professora de visual i plàstica amb la de joiera i gravadora. En podeu trobar més informació al seu bloc.

La inauguració de l'exposició tindrà lloc dilluns que ve, dia 12, a les 7 de la tarda a El Públic.

ART A ROBAFAVES

2011-12-10T08:37:00.000+01:00

Des d'avui i fins el 10 de gener podeu veure i comprar, a les escales del primer pis de la llibreria ROBAFAVES, una interessant mostra d'obra sobre paper, en diferents tècniques i estils, d'una quinzena d'artistes mataronins.

És una proposta conjunta de Robafaves i la nostra Associació, una iniciativa per unir les arts plàstiques amb la cultura del llibre i facilitar la compra de regals de Nadal amb un caire cultural original i complementari.

Els formats de les obres originals (fins a A4), la seva varietat de punts de vista i formes de realització i, molt important, els seus preus molt assequibles, fan d'aquesta proposta conjunta un alicient extra per visitar la llibreria en aquestes dates.

EXPOSICIÓ DE SILVANA LOSI

2011-12-10T08:26:00.000+01:00

Encara sou a temps de veure, a la nostra Sala Sant Lluc del Casal, la mostra de l'artista italiana Silvana Losi, que exposa per primera vegada a Mataró.

La inauguració de la seva exposició va estar marcada pel mal temps i la forta tempesta que queia sobre Mataró durant tota la tarda, i per la simultaneïtat amb un important partit televisat, que sens dubte va retreure molta gent d'assistir-hi.

Ara que sembla que ha tornat la primavera és un bon moment per visitar la proposta d'aquesta artista, força diferent del què havia realitzat fins ara, fent una agosarada mescla de color i matèria d'efectes sorprenents.

"165 REGENT STREET" AL FOMENT

2011-12-09T08:30:00.000+01:00

Fa poc, al Teatre Monumental, es va fer la preestrena del documental "165 Regent Street" que parla sobre els 15 anys de la història dels Capgrossos de Mataró. El passi va ser un èxit, i tot i que estava ple de gom a gom, molta gent es va quedar sense poder-lo veure. Per això aquest cap de setmana, divendres, diumenge i dilluns, a les 10 de la nit, es tornarà a passar la pel·lícula al Foment Mataroní.

ÉS UNA MOLT BONA OPORTUNITAT PER PODER VEURE AQUESTA PRODUCCIÓ DE LA GENT DE CLACK, QUE HA MERESCUT ELS ELOGIS UNÀNIMS DE TOTHOM.

'165 Regent Street' és un documental produït per Clack i dirigit per Òscar Fernández i Jordi Rovira a partir d'una idea original d'Efren Garcia i amb argument d'Ariadna Vázquez. Explica la història de superació personal viscuda pels Capgrossos de Mataró des del seu inici com a colla, del qual el 2011 es compleixen 15 anys.

COL·LECTIVA A L'ESTUDI TENAS DE CANET

2011-12-08T21:47:00.000+01:00

El proper 10 de desembre s'inaugura a la Galeria Tenas de Canet de Mar una exposició col·lectiva de set col·labors d'aquest espai. Us adjuntem la invitació, amb tota la informació necessària per arribar-hi, i disfrutar-la.

EL PUBLIC - DESEMBRE

2011-12-06T21:00:00.000+01:00

L'exposició que prepara la gent d'EL PÚBLIC per aquest mes de desembre, segons el seu butlletí digital, és la d'una bona coneguda nostra, la NÚRIA CALSAPEU CULUBRET, que va ser una dels guardonats joves de la Sant Lluc 2010, i de la que recentment us n'hem tornat a parlar en relació a la mostra de Gravadors i Incisori de Can Palauet:

Dimecres 7 a les 7 de la tarda
EXPOSICIÓ

Inauguració Nucacu

Les peces de l’artista i joiera Nucacu combinen els personatges retallats o tractats a partir de la mateixa tècnica amb que fa les joies i d’altres fets amb aiguafort, aiguatinta i vernís tou. Núria Calsapeu i Culubret combina la tasca de professora de visual i plàstica amb la de joiera i gravadora. Entrada Lliure

CALENDARI DE FESTES

2011-12-05T22:14:00.001+01:00

Amb motiu de les festes de Nadal, i de les que ja comencen aquesta mateixa setmana, us anunciem el calendari d'obertura de les tres Sales d'exposicions que gestionem, fins a Reis.

Les dates no citades expressament en aquesta relació són les habituals en els espais i dies que els toca. Només indiquem les diferències sobre els horaris normals:

Sala Casal

6 - tancat.

8 - obert tarda.

22 - Inauguració MiniArt.

24, 25, 26, 31, 1, 5 i 6 - Tancat.

Sala Presó

6 - tancat.

8 - obert tarda.

20 - Inauguració Oriol de la Hoz.

24 - tancat.

25 i 26 - obert matins.

31 - tancat.

1 - obert matí.

5 - obert de 18 a 20h.

6 - obert tarda.

Sala Aparelladors

8 - tancat

21 - Inauguració Cathy Lorton

24, 31, 5, 6 - Tancat

ISABEL SABÉ A LA SALA DE LA PRESÓ

2011-12-04T22:07:00.000+01:00

Amb l'acumulació d'inauguracions en una mateixa setmana, i altres activitats i comentaris recents, ens havia quedat pendent el referent a les inauguracions d'Isabel Sabé i Silvana Losi. Començarem per la Presó:

ELS UNIVERSOS D'ISABEL SABÉ
El canvi de rumb de l'estil de la Isabel va ser el comentari més extens durant tota la vetllada. Les obres presentades en aquesta mostra, a la nostra sala de la Presó, tenen totes una unitat d'estil i una maduresa plàstica que sembla que porti tota la vida pintant d'aquesta manera. Però com ella mateixa explicava, i també ho apuntaven a la presentació l'Antoni Luis i el seu professor, Antonio Gutiérrez, res més lluny de la realitat: la Isabel ens tenia acostumats fins ara a una figuració un pèl ensucrada que semblava destinada a no tenir sortida i, de sobte, amb un gir inesperat, es despulla de tota artificiositat anterior per deixar anar tot allò que portava latent dintre seu, sense por i amb total seguretat. Un canvi que desterra tots els seus universos passats per mostrar-nos uns universos actuals i de futur molt més prometedors, conseqüència també, ben segur, d'un canvi interior radical.

VIATGE A BILBAO (i III)

2011-12-02T09:30:00.000+01:00

Acabem avui aquest relat del viatge a Bilbao, amb la tarda del diumenge i la tercera jornada, la de la tornada a casa. Les fotos són també de Jaume Cot i Dolors Juvinyà, i els dos dibuixos són de l'àlbum de viatge de l'autor del text, Antoni Luis.

A contrarellotge ens queda un xic de temps per intentar veure el fons d’art del museu de Belles Arts de Bilbao, que està repartit en dues plantes. La del baix està dedicada al període des del segle XII fins a mitjans del XX i el pis embranca les darreries del final de l’època de la planta baixa fins arribar els nostres dies . El grup va anar visitant un o altre espai o tots dos, segons anava sortint de la mostra de l’Antonio López i de forma un tant dispersa es va anar repartint per l’edifici. El dipòsit d’obres és nombrós , variat i ric en qualsevol dels temps, tractant-se d’una capital que disposa de recursos i ho demostra amb una potent col·lecció. La visita mereix ser feta amb calma, però el límit de temps imposat no dóna per gaire, de manera que mentre uns amb prou feina poden visitar la planta baixa, altres més productius ja s’han recorregut l’edifici sencer. En aquest aspecte soc incorregible i no hi ha visita en un museu que no hagin de cridar-me l’atenció per entretenir-me més temps del que disposo . Retaules i imatges del temps romànic i gòtic, molt ben restaurades, composen un bon assortit d’aquells segles, a les que segueixen magnífiques peces de pintors flamencs i italians que ens van obrint el camí cap el renaixement i el posterior barroc que, de la mà dels temes religiosos i mitològics representants en grans teles, ocupen unes quantes sales que ens porten cap a la pintura dels segle divuit i mitjans del dinou que, sense apartar-se de la pintura de gènere, canvia l’estil amb l’artificiositat del rococó i la narració historicista del neoclassicisme. És ja amb les obres de la segona meitat del segle dinou i començaments dels vint quan hom es troba més incorporat als temps actuals, tot i que es tracti d’una pintura que ja té el seu temps però en la que es comença a notar els primers símptomes trencadors que ens acosten a l’art d’avui dia on encara hi té la seva influència. A manera de comiat tallem just en el temps límit tot contemplant una espaiosa sala dedicada a l’artista asturià Darío de Regoyos, amb obres properes al puntillisme i al neoimpressionisme, i alumne del pintor belga Carlos de Haes del que també hem pogut veure magnífics paisatges en sales precedents, mentre que abans hem pogut repassar magnífics retrats de Zuloaga i Sorolla.

Quan arribem al punt de trobada és l’hora ja d’anar plegats a un restaurant típic del lloc on ens trobem i molt adequat en el seu nom,Taberna entre museos, on l’ambientació té un toc entre bohemi i de disseny que fa acollidor l’establiment. La taula per un grup tan nombrós com el nostre però fa que quedem un xic justets en un local que no és massa excessiu. De tota manera el menú sí que resulta complet doncs consta d’un pica pica, un primer, un segon i postres. Ja sabem que a l’hora de menjar els bascos no s’hi posen per poc i no és pas qüestió de fer-los-hi un lleig. El servei, molt familiar, aviat tracta a tothom de “chicos” i “chicas” (“A ver chicos, hacedme sitio para colocar estas ensaladitas“ o “¿ Qué váis a tomar chicos? “) una franquesa que en un altre lloc et semblaria fora de to, mentre que a Bilbao ja te n’adones que és costum de la terra. Anem cronometrats, doncs mentre encara estem prenent els postres se’ns afegeix a taula el guia, que la Teresa havia contractat per acompanyar-nos a fer una volta amb autobús per la ciutat i les afores i també a peu per la ciutat vella.

Així que no demorem massa la sobretaula per poder aprofitar la tarda i fer aquesta ruta turística i impregnar-nos un xic més del paisatge urbà i rural de les rodalies de la capital. El guia, l’Alfonso, és un home d’una quarantena d’anys amb una bona cultura i, sobretot, molta facilitat de paraula i un humor sorneguer molt típic d’aquest poble, talment com si entre el devessall de coneixements no es poguessin estar d’emprar una certa murrieria. La tarda era plujosa i amb força vent i aquest mateix meteor obria clarianes de tant en tant que deixaven veure unes magnífiques postes de sol sobre el cantàbric que s’albira a no gaires quilòmetres, després de que la vall d’aquella conca es va obrint pas entre altres viles i llogarets sembrats enmig del verd dels pujols i turons que envolten la ciutat. Aquella vila industrial, minera i siderúrgica, abans amortallada sota un matalàs de sofre i sutja , ha millorat de tal manera que ara els bilbaïns ja no els hi cal sortir corrent cap els afores per lliurar-se del núvol de la contaminació.

Amb l’autobús ens enfilem a l’atalaia d’Artxanda des d’on veiem unes magnífiques panoràmiques de Bilbao i la llunyania de ciutats com Sestao, Santurce, Getxo, la plana de l’aeroport de Sondika i les muntanyes que encerclen la ciutat i per on arriba el camí de Castella que la connectava amb el món interior de la península en els temps dels Reis Catòlics. Baixant d’aquest turó anem a visitar la basílica de la patrona Nuestra Sra. de Begoña, la primera que veig en que el terra de l’església fa baixada i no és de pedra sinó de parquet. Assentada sobre l’antiga prebasílica, manté la disposició romànica de nau central i dues laterals, però l’estil dominant és el gòtic a l’interior, en tant que a la façana ja s’hi noten altres intervencions, així com en el campanar i altres elements exteriors. Aquesta basílica ha estat reconstruïda o refeta vàries vegades a causa dels conflictes bèl·lics al llarg dels segles. Després d’aquesta visita anem fins a la ciutat vella amb monuments, placetes i carrers que, de no haver estat diumenge, estarien bullint de bilbaïns anant de chiquiteo y agafar una bona castanya, una altre costum molts social d’aquella bona gent. Veiem el Teatro Arriaga i la Catedral de Santiago, anomenada amb el nom del sant, perquè no es confongui amb l’altre catedral venerada pels bilbaïns San Mamés (popularment coneguda com la catedral del futbol). La pedra de la majoria de monuments de la vella Bilbao està atacada per la pluja àcida dels temps eufòrics de la siderúrgia i ara n’estan intentant fer alguna rehabilitació, però la veritat és que hi tenen molta feina, doncs no saben per on posar-s’hi, si per dalt o per baix, doncs les inundacions dels anys vuitanta del segle passat van arribar a una alçada de més de dos metres i ha quedat molta cosa per fer. El cas és però, que segons el guia, si es tornessin a repetir les circumstàncies que van provocar aquella pujada de les aigües (cosa que no és pas improbable) no hi ha manera d’aturar-ho, donada les característiques orogràfiques d’aquella vall tant propera al Cantàbric i les seves marees que circulen ria amunt impedeixen el desguàs de les torrentades quan plou de forma exagerada. Veient que la possibilitat d’anar de tapes pel casc antic és complicada, doncs hi ha la majoria d’establiments tancats, decidim tornar cap on tenim l’hotel, a la part de l’eixample, i on alguns ja tenen localitzats alguns bars que tenen bona pinta. Amés, les tropes ja van cansades i ens acomiadem del guia i busquem la manera de tornar còmodament a la confortabilitat de l’hotel. Unes quantes tapes i pintxaos acompanyats d’una bona gerra de cervesa, tanquen l’activitat del dia, doncs cal anar a dormir d’hora, ja que l’endemà l’autobús ens espera a dos quarts de nou per tornar cap a casa.

Així doncs, el dilluns el matí tothom matina i es presenta ben d’hora al menjador on ens podem servir un opípar esmorzar per poder arribar fins la parada que farem a Haro (Logronyo) on romandrem una estona per a visitar aquesta vila de la Rioja i, aquells que ho vulguin, comprar un bon vi de la terra o fer un dibuix cuita-corrents. De tornada hem anat gaudint de nou dels verds del país basc i dels colors de les vinyes i els altres arbres de fulla caduca que ja han notat la tardor abans que els de prop de casa. A Haro, en ser dilluns però, hem trobat moltes botigues tancades i quasi bé cap lloc obert i, havent-se girat un vent del nord bastant fresc, la majoria de viatgers fan una volta curta i ràpida per enfilar-se de nou a l’autocar per enfilar la propera parada: Saragossa.

Església de Haro

Saragossa ha experimentat grans canvis d’ençà de l’any mundial de l’aigua. Els espais s’han fet més diàfans en tot el que és l’entorn de la llera i el centre modern de la ciutat, cosa que s’endevina a mida que vas avançant amb l’autobús des de bona estona abans d’arribar al nucli històric. La parada programada la teníem per anar a un restaurant de la mateixa plaça del Pilar cantonada amb el famós carrer del Tubo. Com que es tractava d’un autoservei amb bufet lliure, tothom va menjar a pleret i el millor que podíem fer en acabar era anar a passejar pels porxos de la plaça i després visitar la basílica barroca de la Pilarica, continent de la devoció mariana de magnituds tan extraordinàries on el pòrfir, els daurats, la plata, el marbre blanc, relleus, escultures, l’estuc i els frescos omplen a vessar parets , columnes (pilars) i basaments dels diversos altars consagrats a tantes devocions de sants, verges diverses i fets històrics patris.

Després de tan aclaparador monument religiós, volíem equilibrar aquesta desmesura amb la visita a l’antiga basílica de La Seo, però aquí vàrem topar amb l’inconvenient de l’horari d’un dilluns a la tarda, que ja no ens donava temps per altra cosa que anar fent camí per tornar cap l’autobús si és que volíem arribar a una hora moderada a Mataró. Les botigues de records també romanien portes avall i, com no anéssim a un basar xinès (de què deuen estar fets els llambordins de caramel típics de Saragossa que es venen a les botigues dels orientals ?) no hi havia forma d’endur-se un souvenir amb garanties. Una repassada per fora i a corra cuita de la catedral de San Salvador (coneguda per La Seo) permet observar les diverses modificacions d’estil que es van anar sobreposant en les diferents èpoques, sense que això representés cap trauma per la manera d’entendre el planejament arquitectònic que, com ja se sap, era sempre a llarg termini. Així doncs, encara resten traces del romànic, del mudèjar, del gòtic, del barroc i del neoclàssic, però la seva concepció més sòbria fa d’aquest temple una obra no tant bigarrada com la de l’església del Pilar. El temps just de treure un apunt ràpid a llapis del campanar remata l’estada en aquest indret, del que si més no m’emporto aquest apunt, a manca d’altra cosa.

La Seo de Saragossa

El camí de tornada , amb l’infinit erm dels Monegros pel mig, fa que l’ensopiment vagi prenyant l’ànim dels viatgers, que per combatre l’avorriment ens anem distraient explicant acudits i entonant algunes cançons tronades que fracassen estrepitosament, doncs qui sap la música desconeix la lletra quan no ambdues coses. El cas és matar l’estona fins la penúltima parada tècnica abans del retorn a Mataró que, tot just traspassat el túnel de Parpers, ja flairem ni que sigui amb la imaginació.

Els viatgers van baixant a cada parada programada i poc a poc ens anem acomiadant uns dels altres tot esperant que en una propera sortida puguem ser més colla i passar-nos-ho tan bé o millor que en aquesta anada a Bilbao que, pel meu compte, gravo a la memòria com a inesborrable.

A tot això i abans de concloure aquesta narració cal fer el reconeixement merescut a la Teresa Roig i el seu dream time que han tingut cura del muntatge i l’organització d’aquest viatge que els hi ha sortit brodat. Moltes gràcies, Teresa and Cia.

Antoni Luis i Planas

22 de novembre de 2011.

INAUGURACIÓ D' "A17 ART CONTEMPORANI"

2011-12-01T13:26:00.001+01:00

La setmana passada us comunicàvem que l'Esther Aliu obria la seva galeria. Ho feia durant el cap de setmana, amb caràcter reduït per als artistes. Avui ens comunica que demà divendres 2 de desembre, de les 20 a les 22 hores, obrirà el seu espai expositiu al públic en general, i ens convida a visitar-lo. L'espai porta el títol de A17 ART CONTEMPORANI, i des d'aquí li desitgem tot l'èxit en aquesta nova empresa. L'exposició inaugural es podrà veure fins el 3 de gener.

DUES EXPOSICIONS PEL DESEMBRE

2011-11-28T22:19:00.000+01:00

MIREIA VILAR
La Mireia ens fa arribar la invitació a la seva exposició de pintura i escultura, EQUILIBRIS, que s'inaugura el proper dimecres 30 de novembre, a les 19h, a Gràcia, amb el prec que ens en fem ressò:

AMICS PER L'ART DEL MARESME
També el company Jordi Torrent, president d'aquesta Associació, ens envia el cartell de l'exposició col·lectiva de Nadal, 30x30 3D, que s'inaugura el divendres 2 de desembre a les 7 de la tarda, a Arenys de Munt, i que també us adjuntem gustosament:

VIATGE A BILBAO (II)

2011-11-27T11:30:00.000+01:00

Abans de continuar amb el relat de segon dia, permeteu-nos indicar-vos que hem afegit al comentari anterior un vídeo del director i compositor Eric Whitacre, que era qui dirigia els cors en el Museu Guggenheim. Correspon a una altra gravació, però us podreu fer una idea clara de com sonava la música en aquell recinte.

Després d’un completíssim esmorzar de bufet lliure ( alguns ens hi vàrem abonar ) tot el grup va sortir plegat cap a visitar el Museo de Belles Artes de Bilbao on s’exhibeix encara aquesta selecció d’obres del gran artista espanyol viu més cotitzat: l’Antonio López.

Hi havia persones que frisaven per poder veure per primera vegada en viu les obres d’aquest geni, que havien pogut admirar representades en làmines o diversos llibres com també en algun reportatge o documental. El cas és que, encara que hom hagués tingut la sort de contemplar alguna de les obres en altres ocasions, no per això tenia menys interès la mostra, doncs són peces que mai et cansaries de veure i repassar. La exposició és extensa i densa, tot i que hi manquen una dotzena de peces en relació al muntatge que es va fer al Museu Thyssen de Madrid i, malgrat que el personal de recepció i admissió anava controlant l’afluència del públic, tothom badava tant davant de qualsevol quadre o escultura que inevitablement la circulació de la sala es col·lapsava.

(Inauguració al Museu Thyssen de Madrid)

Amés, tenint en compte que era diumenge, no sembla gaire adient que els responsables del museu haguessin permès les visites guiades, doncs encara ajudaven a entorpir més el trànsit del públic que s’arraïmava enfront d’aquelles obres més singulars i admirables. Amb paciència , però, sempre trobaves el moment adequat per obtenir un bon punt de visió. L’admiració que desperta Antonio López va més enllà del seu domini tècnic del dibuix, que és primordial, per fer-te adonar que contemples una realitat viva, sotmesa al pas del temps, gràcies a l’aparent intranscendència de temes domèstics, figures familiars, paisatges canviants, fruites que maduren, que componen aquest món que l’artista ha anat retratant. És cert que la seva formació acadèmica d’escola castellana pot explicar la part tradicional de l’ofici, però no és suficient per a justificar allò que és genuí en ell des dels seus inicis, que voregen un cert surrealisme acompanyat d’unes textures i una gama cromàtica que recorda la pintura romana i la dels frescos de l’antiga Pompeia, incorporant aquests elements del món clàssic a la interpretació d’allò i d’aquells que l’envolten i durant tota la seva obra.

La senzillesa dels fons i la sobrietat del tema contrasta amb la definició dels personatges i objectes retratats. Quant de joc li dóna aquest fixar-se en el que li és proper i quina manera de fer-ho patent ! Com ara les dones del seu poble natal -Cuatro mujeres- dibuixades en un extens paper de 100 x 200 cm. que té com una pàtina grogosa amb les figures un xic borroses, talment com aquells retrats dels nostres avis captats per un retratista ambulant. El relleu policromat del retaule Mujer durmiendo és una obra amb un gran misteri, doncs la placidesa de la figura dorment quasi bé et transporta a una imatge propera a la mort en tant que tot l’ambient sembla impregnat d’un punt d’antigor i habitació resclosa, talment com si la pols i la descomposició comencessin a fer estralls dins la cambra. Però si aquest tema et pot aclaparar o encongir, de sobte arriba un esclat de llum en un paisatge molt propi dels replans orogràfics de castellà, una panoràmica de El Norte de Madrid desde “La Maliciosa”, que pot entroncar perfectament amb l’abstracció paisatgística de Canejas, fundador de l’escola de Vallecas, a la que Antonio López i molts dels seus amics no hi són pas aliens.

Són nombroses les peces on quedes imantat i es pot dir que no n’hi ha cap que no mereixi un comentari, però per això ja hi ha els catàlegs dels estudiosos, la extensa bibliografia i altres documents. És indefugible però fer esment dels codonyars que donen peu a tota una sèrie de dibuixos exquisits d’aquests fruits junt amb les carbasses, però sobretot ens permet veure el quadre inconclús, segons el mateix López, Membrillero, que és el tema pictòric central de la famosa pel·lícula El sol del membrillo, on queda palesa la lluita contra el pas del temps i les inclemències atmosfèriques quan un artista encara un tema del natural, talment com ho fa ell, en el que podria sembla un exercici obsessiu per captar qualsevol variació que pugui ser traspassada a la tela o el paper.

En aquesta obra, amés, com així ho fa en els primers termes i masses vegetals de molts dels seus paisatges (El campo del moro, Madrid desde Vallecas) la taca de color és un element pictòric que queda contraposat i complementa la resta de detalls de les vistes, desmarcant-se així d’aquesta pintura hiperrealista nord-americana que sublima els detalls fotogràfics per aconseguir un efectisme realista. Aquest valor de la taca es pot veure en una altra peça important com és Nevera nueva, tota una lliçó de saber deixar una pintura en un determinat moment, sense emborratxar-se en un eixam de detalls, però permetent que sigui l’espectador que hi faci la resta. En aquest quadre, amés, les textures són nul·les i la transparència del pigment permet veure el treball exhaustiu del dibuix i l’estudi de perspectiva , principalment del terra. Una de les lliçons que es poden extreure del fer rigorós de López – ja que parlem de perspectiva- són els treballs preparatoris de diversos interiors i també exteriors en els que l’autor demostra, sense cap afany de superioritat, que el convencionalisme de la perspectiva dita ortogonal (treballada en base uns eixos perpendiculars i horitzontals) pot ser superada per la realitat del que correspon a la vista, dibuixant i pintant unes obres en les que la perspectiva emprada és la dita esfèrica, tal com queda evident en el projecte de la Fachada de la casa i Gran Via, 1 de agosto 7:30 horas, per posar dos exemples presents a l’exposició.

A la mateixa mostra, compendi de la polifacètica producció de l’artista des dels seus inicis, no hi podien faltar uns exemples paradigmàtics del seu domini del nu en la figura humana, que queda perfectament demostrat en les seves escultures, que queden dotades d’un alè vital que és constant en les seves creacions. Em quedo amb l’exemple format per la parella Hombre i mujer, tallades en fusta i policromades, en el que d’alguna manera queda reflectit el seu treball com a escultor i pintor. Per acabar aquests comentaris sobre aquesta visita ho voldria fer recordant una vegada més l’obra paisatgística més gran pintada per Antonio López, Madrid desde Vallecas, ja que apart de que permet veure els diversos fragments en que va pintant la vista i les diverses proporcions amb les que va variant l’enquadrament (els afegits del tauler són visibles, detall aquest que no amaga en altres obres que amb el temps ha reprès fins a deixar-les en un estat inconclús, a parer del mateix López) té l’encert de fer un primer pla amb la barana de l’edifici dels bombers des d’on treballava les seves notes, de tal manera que quan hom es passeja per l’exposició i es fixa en aquest quadre de grans dimensions que arriba fins el terra, sembla talment que els espectadors que casualment miren el quadre en formin part, amb una sensació de tridimensionalitat sorprenent, doncs sembla que s’aboquin a mirar el paisatge des de la barana del primer terme i, veient com les gasta el
mestre, no crec pas que fos un recurs impensat.

Uns quadrets amb flors, perfectes en la seva senzillesa i diminuts, avesats a les mides de les grans peces que pengen de les parets, ens acomiaden de l’exposició i ens fan pensar que també el pintor necessita aquests moments de refugi i divertimento després de dedicar tant i tant de temps a la creació de les seves grans obres. L’estona dedicada a visitar aquesta antològica s’ha fet curta i podria assegurar que tothom n’ha sortit embadalit.

(...CONTINUARÀ)

A17: TALLER D'ESTHER ALIU

2011-11-26T14:07:00.000+01:00

Ahir divendres 25 es va inaugurar al carrer Amàlia el nou taller de l'Esther Aliu. La inauguració presenta el treball de 9 artistes, amb obra sobre paper, petit format, escultura i foto, amb treballs i preus força interessants, i per a major facilitat continuarà obert tot avui, dissabte, i diumenge al matí.

Sentim no haver pogut anunciar-vos-ho abans, però esperem que encara sereu a tems per passar a fer-hi una visita.

VIATGE A BILBAO (I)

2011-11-25T23:58:00.000+01:00

Des dels inicis hem intentat que aquest Blog, a més d'informar, sigués un instrument de comunicació entre els socis. També demanàvem col·laboracions vostres per publicar, tema en el que no ens n'hem sortit massa airosos. Avui us oferim el relat que l'Antoni Luis ha fet de l'anada a Bilbao, la setmana passada, i que degut a la seva extensió dossificarem, com el mateix viatge, en vàries etapes. Aquí teniu la primera (Les fotos que l'il·lustren son de Jaume Cot I Dolors Juvinyà):

Dissabte ben de matí una trentena de persones engrescades, però endormiscades encara, pugem al bus a la Plaça de les Tereses i enfilem ruta cap a Bilbao, sense massa ganes de contemplar el paisatge doncs encara no hi prou claror per distreure’s contemplant panoràmiques. El túnel de Parpers, en sentit Vallès, està tancat per obres i ens hem de desviar per la collada, amb el que més d’un s’ha d’asseure fort a la butaca, doncs aquelles corbes fan girar el cap com una baldufa. El viatge de pujada no té massa per explicar llevat de quan comencem a transitar per les terres de la Rioja, on el paisatge de sobte es tenyeix amb extensió i varietat amb els colors de les vinyes, una autèntica simfonia que de tant en tant, quan el sol decideix treure el nas, esclata en unes notes brillants, fruit del contrallum sobre les fulles rovellades i marcides dels innombrables ceps, que s’estenen per valls i turons fins on dóna la vista. Un espectacle per a plantar-hi el cavallet i no anar-se’n sense un Rothko inspirat en les catifes rogenques, grogues i verdes dels conreus d’aquella terra de vi.

Una parada tècnica per dinar quan ja som a pocs quilòmetres del destí ens recorda que ja estem al país basc, doncs el menjar és abundós i de qualitat per un preu assequible i, amés, ho fem en companyia de tot un destacament de l’Ertzaintza . Encara estem però dins la part alabesa que més s’assembla a la propera Rioja. D’ara en endavant anirem descobrint l’autèntic paisatge del Nord , cims importants ben poblats de pins envoltant verds prats i fondalades amb terres de conreus i pastures on el bestiar sembla viure-hi d’allò més bé. Les cases típiques del país, amb les seves riostes i bons basaments de pedra, escampades ací i allà acaben de fer més bonic el pessebre i les exclamacions d’admiració són la música de fons del personal de l’excursió. D’aquesta manera el camí fins a Bilbao se’ns fa més plaent i curt i la capital se’ns apareix davant nostre encara amb una bona llum de tarda. A l’hotel on fem estada (magnífic per cert) ja ens hi esperen i tenim el temps per a enregistrar-nos, desfer maletes i sortir tot seguit a peu cap el museu Guggenheim, transitant per les principals vies de l’eixample de la nova Bilbao, a la qui han rentat la cara i tret la pols grisosa que impregnava les façanes i els pulmons dels habitants que no tenien segona residència. La mobilitat per les avingudes és prou fluida, doncs la circulació rodada no és tan opressiva ni estressant com la de Barcelona. Al cap d’un quart d’hora escàs de camí apareix l’immens espai on està ubicat el Guggenheim.

On era l’antic moll dels anglesos a la ria de Bilbao ara s’hi aixeca imponent aquesta arquitectura amb pell de titani, obra de Frank O. Gerhy, amb funcions d’edifici-museu, però amb totes les traces d’escultura singular. Tot l’entorn ha estat sanejat, les cases velles i antigues naus, ponts grues i maquinaria d’estibar es van desmuntar i enrunar per deixar lloc a aquesta instal·lació que queda enfrontada a la Universitat de Deusto amb la seva aparença classicista. El sol de la tarda , els edificis de l’entorn i les escultures monumentals de l’exterior queden reflectits a la pell de la colossal arquitectura que, a la vegada, s’emmiralla en un estany artificial i en la ria que li passa pel costat, ara amb les aigües someres ben netes, no pas com el riu brut d’una conca minera.

Mentre esperem el torn per entrar al museu a l’hora convinguda per a tot el grup, aprofitem l’avinentesa per a gaudir d’aquest espectacle visual i estètic que consisteix en anar repassant les diverses formes dels volums que conformen exteriorment aquest monument i descobrir també les obres d’art que s’han instal·lat de forma definitiva en el seu exterior : el gegantí gos Puppy ( 12 m ) de Jeff Koons ( ex de la Cicciolina ) folrat de plantes i flors, les 7 Tulipes del mateix escultor fetes amb titani de diversos colors, l’aranya Mamà de l’artista francesa Louise Bourgeois, que s’ha constituït en una peça emblemàtica d’excepcional factura.

Un cop tenim via lliure per accedir a l’interior del museu ens quedem bocabadats amb les magnituds i l’elegància de l’atri des d’on es pot anar accedint a les diferents sales i plantes de l’edifici. En aquest indret hi havia una intensa activitat de personal i tècnics amb càmeres i equips de so que n’estaven preparant alguna, una sorpresa de la que tots els visitants vàrem gaudir – i no és cap exageració – extasiats al cap d’una estona, quan ja estàvem voltant mentre veiem les escultures de l’exposició temporal Brancusi-Serra amés de les instal·lacions fixes i el magnífic fons d’art del museu. Gràcies a les audioguies de les que ens vàrem proveir, poguérem contextualitzar algunes de les peces més significatives.

(PODEU VEURE AQUÏ UNA ÀMPLIA PRESENTACIÓ DEL MUSEU AQUÍ)

Depenent de la sensibilitat i gustos de cadascú els comentaris es decantaven més a favor d’un o altre artista enfrontat, com va ser el cas de la comparança entre el romanès Constantin Brancusi (Hobita , Romania, 1876 – París, França, 1957) i el nord-americà Richard Serra (San Francisco, EE.UU., 1939), que tot i les dissemblances aparents, apart de la diferència generacional i localista, coincideixen conceptualment en la seva tendència cap a la simplificació i l’abstracció, si bé les seves obres contraposades denoten un contrast molt fort, fruit de les diferents sensibilitats a l’hora d’expressar-se.

(Visitar el sitio web)

Brancusi estilitza fins el límit aquelles poques línies que encerclen un volum o un cos, el poleix, el fa tàctil, complet i ambigu a la vegada arribant a una simplicitat quasi bé mística, que tal vegada no busca però que troba. Serra també fa ús del minimalisme però és megalòman amb els volums. Sobri amb les formes, utilitza grans planxes d’acer o de plom sàviament texturitzades en la seva pell, que li confereixen ensems la categoria d’obres escultòriques i pictòriques, ja que les superfícies generalment planes de les planxes podrien ser llenços que es recolzen uns amb altres. De tots dos artistes hi havia obra coneguda pels afeccionats com poden ser El Petó i Ocell de Brancusi i La matèria del temps (instal·lació fixa) i Castell de naips de Richard Serra, per fer esment de peces que han tingut ressò en la història de l’art d’aquest període de temps que hi ha entre ambdós autors.

I, de manera inesperada, ens va arribar la sorpresa que els responsables del museu estaven preparant amb tant d’afany. Des de diverses sales del Guggenheim quatre corals diferents amb veus procedents d’arreu de l’estat (en principi semblaven un grup nombrós de visitants un xic sorollosos acompanyats per un guia) comencen a interpretar a capella una magnífica partitura que ressona corprenedora i embolcallant per parets, sostres i peces exposades. No ho podria assegurar però la melodia m’ha fet pensar en una adaptació per a veus que el compositor Samuel Barber va fer del seu Adagio per a cordes convertint-lo en la música sacra d’un Agnus Dei que, escoltat així en viu i a quatre passes d’on érem, feia posar la pell de gallina. Els cors (cadascun en alguna de les sales) actuaven davant d’un monitor de televisió per on veien la imatge d’un director que manava les quatre formacions alhora. A la vegada una càmera anava transmeten la imatge d’aquests cors als qui el director dirigia des de l’espaiós hall o atri de la planta baixa del museu on s’escoltava el conjunt de totes les veus. Les veus afinades i ben conjuntades amb una polifonia excelsa feien viure una experiència que poques vegades tenim oportunitat de gaudir. Aquest espectacle es va anar repetint durant la interpretació de diverses peces corals amb intervals de temps entre cada actuació. Donava temps entretant d’anar visitant altres sales i gaudint d’allò més amb el fons d’art procedent d’una selecció d’abstracció pictòrica procedent de les col·leccions del Guggenheim.

(PODEU VEURE UNA DEMOSTRACIÓ DEL ERIC WHITACRE VIRTUAL CHOIR EN AQUEST VÍDEO, PER FER-VOS UNA IDEA DE LA SEVA MAGNITUD)

Embadalits amb aquest bombardeig d’art i la música que anàvem escoltant, fèiem via cap a l’atri on, des dels balcons de les passeres que connecten les diverses sales de les plantes superiors i que permeten la vista zenital del nivell zero, hi havia la moguda principal d’aquest concert-espectacle. Arribats a baix i encabint-nos com vam poder amb el públic que ja hi era feia estona, vam poder veure la conclusió d’aquesta magnífica representació coral que va resultar ser un muntatge simultani d’uns cors en directe i 2500 veus virtuals de 50 països que dirigides i seleccionades pel mateix mestre interpretaven un mateix fragment que en la penúltima cantada van sumar-se, amb un resultat espectacular, que gràcies a una bona acústica, vibrava per la megafonia del museu i també en les nostres ànimes. Finalment l’apoteosi va venir de les colles corals disseminades que, concentrant-se en l’atri i amb acompanyament musical de violí i piano, van actuar plegades per a tots els assistents. La ovació va ser llarga, emotiva i del tot merescuda. Renoi, quina visita al Guggenheim!

"Tall tree and eye", d'Anish Kapoor, formada per 80 esferes-miralls que retenen la imatge fugissera de la realitat exterior, del temps efímer, del present caduc...

Després d’aquest faust concert el grup ja anava esmolant les dents preparant-se per un sopar de disseny al Bistró del Guggenheim de reconeguda fama. Aquí, els que estem acostumats a les menges casolanes, veiem amb escepticisme un estrany menú en el que hi va haver divergència de criteris. Això sí estàvem instal·lats en un menjador amb vistes a la ria de Bilbao des de la primera planta del museu que feia molt agradable l’estada.

Passejant tranquil·lament a peu fins l’hotel en una nit agradable, quasi bé ningú va demorar la seva tornada, doncs, havent matinat i amb el carregós viatge des de casa , enyoràvem descansar, ja que l’endemà tocaven diana ben d’hora per poder ser puntuals a la nostra següent cita artística : la gran exposició d’Antonio López, l’artista manxec de Tomelloso (1936), Ciudad Real.

(...CONTINUARÀ)

ANNA GARCÍA: LA INAUGURACIÓ

2011-11-23T21:00:00.000+01:00

Un cop acabada l'entrevista a l'Espai El Públic, va començar la inauguració de l'exposició HIVERNACLES, d'Anna García. Va presentar-la el president de l'Associació, Antoni Luis, acompanyat del representant del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona a Mataró, continuant amb els mateixos arguments ja exposats a l'entrevista prèvia. També l'Anna, vencent altre cop la timidesa, va dir unes breus paraules d'agraïment.

L'exposició consta d'una vintena d'obres, entre dibuixos i olis de petit i mitjà format. La temàtica, com diu el títol de l'exposició, és la inspirada en els hivernacles del Maresme, però no en els interiors, plens de vida i de color, sinó en uns feixucs i aparentment poc estètics exteriors. Aquí és on la mirada sensible de l'Anna hi descobreix un munt de possibilitats plàstiques, on els plàstics es transformen en miralls que reflecteixen aquesta llum mediterrània tan nostra, on es plasma amb escreix aquest u per cent que reclama del "saber veure" del seu mestre.

A la inauguració va assistir-hi un nombrós públic, a més d'amics i companys, que va voler fer costat a l'Anna en aquesta exposició individual que la situa ja, definitivament, entre les grans figures de l'art mataroní.

L'exposició es podrà veure en aquest espai de Can Xammar fins el 18 de desembre, en els horaris habituals del Col·legi.

EL PÚBLIC: ENTREVISTA A ANNA GARCIA

2011-11-22T20:37:00.000+01:00

Aquest és el vídeo de l'entrevista que li va fer en Joan Poch, llibreter i artista, juntament amb Antoni Luis, president de la nostra Associació, a Anna García, poca estona abans de la inauguració de la seva exposició HIVERNACLE, el passat divendres dia 18 de novembre.

L'entrevista-xerrada es va realitzar a l'espai EL PÚBLIC, i correspon a la sèrie "Un cafè amb...", una prèvia a les inauguracions mensuals organitzades per nosaltres a la Sala d'Exposicions del Col·legi d'Aparelladors de Mataró, a can Xammar, just a la porta del costat.

En el vídeo podeu veure un resum de l'entrevista, editada amb imatges de l'exposició que es va inaugurar a continuació, a les 19:30h, i de la que us en parlarem més detingudament en un altre post.

REGINA PUIG A VINÇON

2011-11-22T09:30:00.000+01:00

La nostra companya Regina Puig ens comunica que a partir del proper 24 de novembre podrem veure les seves escultures a VINÇON. Us adjuntem el poster d'aquest tradicional Mercat d'Art nadalenc de la galeria del Passeig de Gràcia de Barcelona, en el que hi podreu trobar algun altre nom conegut.

Si voleu ampliar informació sobre l'activitat artística i professional de la Regina podeu accedir a la seva plana web (www.reginapuig.com) o al seu blog (reginapuig.blogspot.com)

INAUGURACIÓ A LLAVANERES I GAL-ART

2011-11-21T16:03:00.000+01:00

Del MuseuArxiu de Sant Andreu de Llavaneres ens arriba la invitació a la inauguració dela propera exposició, el proper 25 de novembre.

També de la Galeria d'Art GAL-ART ens arriba la notícia de la propera exposició singular d'olis de Ricard Jordà, que s'inaugurarà el proper 2 de desembre i que es podrà veure fins el 7 de gener de 2012. A l'acte inaugural, a les 20:00h, hi assistirà l'artista.

SORTIDA A ARGELÉS I ELNA

2011-11-20T16:13:00.000+01:00

Fa uns dies us anunciàvem la sortida a Argelés, Cotlliure i la Maternitat d'Elna, prevista per al dissabte 19 de novembre.

Ja tenim nova data per a la sortida, que es va haver d'ajornar. Serà l'11 de desembre, i és la data límit, ja que el mateix 18 de desembre la Maternitat tancarà per obres de reformes durant un any.

El interessats en aquesta sortida poseu-vos d'acord com més aviat millor amb Teresa Roig (teresa.roig@telefonica.net) per fer les reserves oportunes.

Si voleu recuperar la informació de la sortida que us facilitàvem en aquest mateix blog, podeu fer-ho clicant AQUÍ, o anant-la a buscar el dia 8 d'aquest mes de novembre.

També podeu veure un programa especial de TV3 sobre la Maternitat d'Elna, clicant AQUÍ, o aquest altre documental:

I si teniu temps, aquest altre d'una hora de durada, en francès, fet a Suïssa fa quatre anys:

EMILIO JIMÉNEZ A ARENYS

2011-11-19T11:08:00.001+01:00

Com a recordatori, usadjuntem la invitació de l'exposició HIPERREALISME del nostre company Emilio Jiménez, queencara podeu veure a Arenys fins el 27 de novembre.

CONCERT A "EL PÚBLIC"

2011-11-17T17:00:00.000+01:00

Els amics de "El Públic" ens fan arribar, molt justos de temps, la informació d'aquest concert que tindrà lloc aquesta mateixa tarda, a les 9, en els seu local, i que us transcrivim textualment.

El Públic presenta avui dijous a les 9 del vespre un recital en dues parts per conèixer dos dels nous referents del pop de la comarca. Ens arriben la veu delicada de Enhea (Mataró) i folk acústic de Marc Hernández (Vilassar de Mar). En català, castellà i anglès, reconeixerem la cançó nord-americana de Dylan en Hernández o el pop de Russian Red en Enhea.
El bo d’ajut per assistir a l'activitat és de tres euros.

No sabem si quan llegiu aquest post tindreu temps encara d'arribar-vos-hi. En tot cas, us deixem també aquest vídeo promocional que han fet dels dos músics, per si ajuda a conèixer-los i que els pugueu anar seguint en properes actuacions pel Maresme.

NOVA EXPOSICIÓ DE MANUEL CONTRERAS

2011-11-16T19:49:00.001+01:00

En Manuel Contreras, de qui fa menys d'un mes parlàvem per la seva exposició de fotografies sobre Venècia al Col·legi d'Aparelladors, és notícia altre cop perquè aquest divendres torna a inaugurar.

De fet, com en aquella ocasió, hauríem de dir que torna a "reinaugurar", ja que l'exposició que presenta ara, ENTRE TUAREGS, ja la va presentar a la nostra Sala del Casal el febrer d'aquest mateix any.

Com en la mostra de Venècia, es tracta de les fotos fetes durant un viatge, sense intenció prèvia de reportatge, però que un cop a casa i revelades configuren tot un homenatge a una ciutat i, en aquest cas, a un poble, que l'havien impressionat profundament.

El format d'aquestes exposicions permet fer-les itinerants, de manera que si la inauguració de les dues va ser a la nostra Sala del Casal, els següents muntatges ja han recorregut diversos espais.

ENTRE TUAREGS s'exposa ara, la mateixa setmana que s'ha clausurat la dedicada a Venècia, al Casal de Barri LES ESMANDIES, el casalot de la Ronda O'Donell que ve a omplir una mica el buit deixat per altres espais expositius a Mataró.

ANNA GARCIA A APARELLADORS

2011-11-15T10:32:00.000+01:00

Per acabar d'arrodonir aquesta setmana, canviem totalment de registre i passem del les abstraccions expressionistes de les altres sales, i del colorisme fotogràfic del mateix Col·legi d'Aparelladors, a la delicadesa i sensibilitat de la pintura de la jove Anna García.

L'Anna, a qui vàrem poder veure en aquest mateix espai en una col·lectiva de dones (Passió pel dibuix), que ha participat assíduament a les Col·lectives Sant Lluc, éssent seleccionada jove en l'edició de 2009 i exposant en la conseqüent exposició promocional el 2010 a la Sala Santa Anna de Caixa Laietana, i a qui també vàrem poder seguir en una exposició individual al Museu Monjo de Vilassar, quan aquesta sala encara anava de la mà de Paco Rodon, ens presenta ara HIVERNACLE, una col·lecció de dibuixos i pintures de temàtica diferent a la vista fins ara, però que no dubtem obre camins ben interessants en la seva trajectòria artística.

L'exposició s'inaugura el divendres 18 de novembre, a les 19:30h, a la Sala d'exposicions del Col·legi d'Aparelladors, i es podrà veure fins el 18 de desembre.

CASAL I PRESÓ

2011-11-13T10:04:00.000+01:00

Com us dèiem a l'anterior post, aquesta setmana tenim tres inauguracions consecutives. Comencem el dijous, a la Presó, amb una exposició de pintures d'Isabel Sabé, que sota el títol d'UNIVERSOS ens mostra el gir copernicà que ha donat a la seva pintura, tan diferent a la que ens tenia acostumats fins ara. En ella, com podeu observar a la invitació adjunta, ens mostra els resultats de la seva recerca personal d'uns universos interiors i exteriors que prometen ser ben interessants.

La inauguració és el dijous 17 de novembre, a la Sala Sant Lluc de La Presó, a les 19:30h, i es podrà veure fins el 17 de desembre en els horaris habituals.

I el dissabte 19 de novembre, també a les 19:30h, inaugurem a la nostra Sala del Casal una altra mostra, d'una pintora desconeguda fins ara a Mataró, Silvana Losi, que no dubtem us sorprendrà per la seva tècnica, valentia i qualitat artística. L'exposició, titulada COLOR Y MATERIA, promet ser tot un descobriment. No us la perdeu.

SETMANA DENSA

2011-11-12T09:36:00.000+01:00

Tot i que per evitar les acumulacions mensuals d'inauguracions havíem previst esglaonar-les en setmanes successives, una sèrie de circumstàncies alienes a la nostra organització ens han abocat novament a la coincidència, la mateixa setmana, de tres inauguracions nostres a les tres sales que regentem i que us anunciarem els propers dies.

A això s'hi suma, el mateix dijous, l'acte promogut per l'Associació Amics de Ca l'Arenas en homenatge a Joan Maragall, amb motiu del centenari de la seva mort. L'acte, a càrrec de la professora M. Roser Trilla i el rapsode Josep M. Cusachs, consistirà en una lectura comentada de textos i poemes maragallians, i d'altres "cants espirituals" catalans de tots els temps.

Podeu veure'n més informació a la propaganda adjunta.

MÉS COL·LECTIVA SANT LLUC 2011

2011-11-10T22:55:00.001+01:00

La Col·lectiva va tancar definitivament les portes el dia de Tots Sants, i ja amb les obres despenjades i recollides només ens queda fer una valoració d'aquesta edició.

Els crítics ja van expressar la seva opinió en el seu moment, i en varen fer la seva valoració artística. A nosaltres només ens cal afegir que, amb més de vuit mil visitants (una mitjana d'uns 185 visitants diaris), una participació d'artistes que es manté constant en els darrers anys i una sensació que es percep en l'ambient d'estar assistint a una mostra d'un nivell i amplitud que ja voldrien moltes ciutats de tants o més habitants que Mataró, la Col·lectiva es manté viva i que estem ben satisfets dels resultats.

A la plana web de l'Associació (www.santlluc.org) podeu veure, en els apartats corresponents, totes les obres seleccionades aquest any, i el reportatge de la visita comentada pels propis artistes. Demanem excuses per la mala qualitat d'algunes fotos. Quan l'obra porta vidre protector i està de cara als finestrals hi ha reflexes impossibles de retocar.

A tots els participants, especialment als no seleccionats, a tots els visitants, als amfitrions, moltes gràcies per la vostra col·laboració. Fins l'any vinent!

SORTIDA A ELNA

2011-11-08T22:59:00.002+01:00

Recordeu que el dia 19 de novembre està programada la sortida a Argelés, Cotlliure i a La Maternitat d'Elna.

La farem acompanyats de l'Assumpta Montellà, autora del llibre d'aquest títol, que ens farà de guia.

Val la pena recalcar que la Maternitat tancarà les portes per obres aquest desembre, durant un any, i per tant és una de les darreres oportunitats per visitar-la.

Durant la visita ens desplaçarem fin a Argelers, on visitarem la platja, el cementiri i el monòlit als exiliats (on s'explicarà l'exili republicà, es llegiran cartes anònimes d'exiliats i es farà una ofrena floral en memòria seva).

Després anirem fins a Colliure, amb visita, explicació, lectura de poemes i ofrena a la tomba de Machado, i posteriorment, després de dinar, visita a la Maternitat d'Elna, comentada per l'Assumpta, i col·loqui posterior als jardins de la Maternitat

Els interessats cal que us poseu en contacte amb Teresa Roig com abans millor, per poder fer les reserves oportunes d'autocar, dinar i visites.

"Teresa Roig" <teresa.roig@telefonica.net>

EL PÚBLIC - NOVEMBRE 2011

2011-11-07T20:41:00.001+01:00

EL PÚBLIC acaba d'enviar-nos l'agenda d'activitats corresponent al mes de novembre que, d'acord amb el conveni de col·laboració suscrit amb ells, ens plau fer-vos arribar.

agenda

Dimecres 2 a les 8 del vespre

documental

Quinze anys dels Capgrossos de Mataró

El Públic acull la presentació d’aquesta pel·lícula produïda per Clack

i dirigida per Òscar Fernández i Jordi Rovira. L’acte comptarà amb la

presència del periodista mataroní Espartac Peran, el qual, l’octubre de 1995,

va promocionar la posada en marxa de la colla amb un especial del programa

‘Mataró a sac’ que llavors ell dirigia i presentava a Televisió de Mataró.

Organitza: Capgrossos de Mataró i Clack.

Entrada lliure

_____________________________________

Dijous 3 a les 9 del vespre

jam session

Associació Jazz Maresme

Diversos músics de l’associació Jazz Maresme, promotors de la Big Band

Jazz Maresme, oferiran una segona sessió del cicle de Jam Sessions que

programem mensualment. El trompetista mataroní Ivó Oller la dirigirà.

Entrada lliure

I la resta de dijous, punxadiscs. El dia 10, Pd Willy; i el dia 24, Pd Tachuela.

Els dos punxaven a l’Arcàdia Cafè Cultural.

_____________________________________

A partir del dilluns 7

Exposició

“Tretze dibuixos” de Joan Hortós

Mostra de treballs a base de guaixos i tinta d’aquest artista, responsable del

cartell de Santes 2011. Joan Hortós (1964) va néixer, viu i treballa a Mataró.

Va estudiar escenografia a l’Institut del Teatre. Va treballar al taller d’en Josep

Cardona (Nona) i en la construcció i restauració de figures de l’imaginari festiu

d’arreu del país. Es va especialitzar en la construcció d’elements corporis per

a publicitat, instal·lacions firals, televisió, teatre i cinema.

Entrada lliure

_____________________________________

Disssabte 12 a 2/4 d’11 de la nit

Les Sueques i Damià Olivella

L’Associació Joves Escriptors en Llengua Catalana celebra la seva

assemblea anual a Mataró el dissabte dia 12. Per cloure les activitats de la

jornada, organitza a casa nostra un doble concert a càrrec de Les Sueques i

Damià Olivella. Organitza: Associació Joves Escriptors en Llengua Catalana.

Entrada lliure

_____________________________________

Dijous 17 a les 9 del vespre

Concert

Enhea + Marc Hernández

El Públic presenta un recital en dues parts per conèixer dos dels nous

referents del pop de la comarca. Ens arriben la veu delicada de Enhea

(Mataró) i folk acústic de Marc Hernández (Vilassar de Mar). En català,

castellà i anglès, reconeixerem la cançó nord-americana de Dylan en

Hernández o el pop de Russian Red en Enhea.

Bo d'ajut:3 euros

_____________________________________

Divendres 18 a 2/4 de 7 del vespre

Nova sessió del cicle ‘Un cafè amb...’

L’artista convidada de la nova exposició que es fa a la sala d’exposicions

del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics és l’Ana García (Mataró,

1979), llicenciada en Belles Arts. L’entrevistarà el llibreter i artista Joan Poch.

Organitza: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics i Sant Lluc per l’Art.

_____________________________________

Divendres 18 de 10 a 1 de la nit

‘Movida madrileña’

Tenim preparat un final de campanya diferent, amb DJ Kitsch i DJ Frida.

Desconnectaràs del tot d’aquests dies de cartells, debats i declaracions

amb música de la movida dels 80. Una nova manera d’encarar la jornada

de reflexió i dir adéu a la campanya.

_____________________________________

I el Diumenge 20 de novembre: Nit electoral a partir de les 20h

Vine a viure i a comentar amb nosaltres el seguiment de l´escrutini.

Diumenge 30 a les 12 del migdia

Conta-Contes

Viurem la segona edició dels conta-contes infantils mentre les mares i els

pares dels menuts prenen un aperitiu i gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

_____________________________________________________

Una de les activitats programades per a aquest mes, la que ens toca més de prop per tractar-se de l'exposició d'un company nostre ben conegut, en JOAN HORTÓS, disposa en aquesta publicació d'un tractamenbt gràfic especial, que també us adjuntem.

Recordem que en Joan, a més dels cartells de les Santes de 2011 i d'un anterior de les festes del barri a les Esmandíes, ha participat en les darreres exposicions col·lectives i va fer també una exposició a la Presó, per la tardor de 2009, en la que mostrava els seus dibuixos, a la nostra Sala, i una col·lecció d'originals titelles i figures en el pati. També recordareu haver vist, passejant pels voltants de Santa Maria per Nadal de l'any passat, una sèrie de figures seves en els aparadors de les botigues, com a original decoració nadalenca que donava una insòlita unitat al barri.

ACTIVITAT ARTÍSTICA A CALDES DE MONTBUÍ

2011-11-06T09:00:00.000+01:00

El nostre company Xavier Mallol, de Caldes de Montbui, ens envia aquest correu amb el prec que ens en fem ressò. Us l'oferim íntegrament, i li desitgem tot l'èxit possible en aquesta noble empresa :

Com a soci de Santlluc i amb l'esforç que significa promoure l'art al meu poble, ús faig arribar informació de les activitats que estem preparant per aquest mes de novembre i desembre a Caldes de Montbui.

Divendres 18 de novembre a les 20:00 h.

Cicle: Parlem d'art

	Conferència a càrrec de l'artista Albert Alís que ens oferirà la seva visió personal sobre l'art en l'actualitat. Activitat gratuita i oberta a tothom. Lloc: Espai d'art Casino - Carrer del Forn nº 15 Caldes de Montbui X Concurs de pintura "En memòria de Sebastià Badia", ús envío les bases. Moltes gràcies, per fer-ne difusió.

BASES DEL CONCURS

La Fundació Casino de Caldes per tal de promocionar lapintura artística i donar a conèixer la vila de Caldes de Montbui, convocaaquest X Concurs de pintura en memòria de Sebastià Badia, d'acord amb lessegüents bases:

BASES

1 .- Podran participar tots els artistes que ho desitgin,sigui quina sigui la seva nacionalitat.

2 .- El tema del Concurs és: La Vila de Caldes de Montbuii el seu entorn. Els artistes poden interpretar amb total llibertat aquestsconceptes.

3 .- Cada autor podrà presentar una sola obra, realitzadasobre llenç, taula o suport rígid i en qualsevol tècnica pictòrica. La sevamida no serà inferior a 50 cm. en el seu costat petit ni superior a 100 cm enel seu costat més gran. Les obres podran protegir-se amb llistó de fusta d'uns3 cm. d'ample com a màxim. No s'admetran treballs protegits per vidre, amb marcdecoratiu o realitzats en paper o altres materials que presentin un riscevident per a l'obra.

4 .- No s'admetran obres premiades, còpies nireproduccions d'altres obres.

5 .- Els treballs s'entregaran signats i datats aldarrera i s'acompanyaran d'un sobre que contingui una fitxa amb les dades del'obra, totes les dades de l'autor o autora, informació de contacte, fotocòpiadel DNI i un petit currículum.

6 .- Les obres hauran de ser lliurades en mà, ambembalatges reutilitzables per a la seva posterior devolució a l’adreça carrerdel Forn nº 15 en horari de 18:00 a 21:00 h. els dissabtes, des del 12 al 26 deNovembre del 2011. La Fundació Casino de Caldes no es responsabilitzarà de ladeteriorització de les obres per embalatges inadequats.

7 .- El jurat estarà format per persones del món de lesarts plàstiques i patrocinadors del concurs. El lliurament de premis i lainauguració de l'exposició de les obres premiades i seleccionades, es celebraràel dia 9 de desembre a les 19:00 h. a la Sala Espai d'art Casino, carrer delForn nº 15 de Caldes de Montbui.

8 .- Es concediran els següents PREMIS:

1r. PREMI Sebastià Badia dotat amb 500 euros més undiploma.

2n. PREMI Casino de Caldes amb 300 euros més un diploma.

9 .- Les obres premiades passaran a formar part delpatrimoni artístic de la Fundació Casino de Caldes i podran ser utilitzades enqualsevol forma, esmentant el nom de l'autor o autora. Es podrán atorgaraccèssits sense remuneració econòmica.

10 .- Devolució d'obres: Les obres es podran recollir elsdissabtes 7 i 14 de gener de 2.012 al mateix lloc i horari descrits en el punt6 d'aquestes bases. La Fundació Casino de Caldes no es farà responsable de lesobres no retirades en el termini fixat, s'entendrà que aquestes obres han estatcedides pels seus autors i podran a disposar-ne lliurement.

12 .- Es garanteix la màxima cura de les obres rebudesperò, en cap cas, l'organització es responsabilitzarà dels deterioramentsprovocats per causes majors o alienes la mateixa.

13 .- No s'admetran recursos sobre la no admissiód'alguna obra ni contra la decisió del jurat. La presentació a aquest concurssuposa l'acceptació de les presents bases.

Informació i contactes:

Esther Tenedor – (et.69@hotmail.com) Xavier Mallol –(xavier.mallol@gmail.com)

Caldes deMontbui, octubre de 2011

NO ÉS EL PRIMER COP, I BEN SEGUR NO SERÀ L'ÚLTIM

2011-11-05T09:00:00.000+01:00

Sense entrar a fer-ne cap valoració artística, no ens resistim a reproduir textualment una ressenya que publica La Vanguàrdia (i que cadascú en tregui les conclusions que cregui oportunes). No és el primer cop que succeeix un fet semblant, i ben segur que no serà l'últim:

Una limpiadora de un museo alemán destroza una obra valorada en 800.000 euros

La mujer creyó ver una mancha bajo una creación de Martin Kippenberger cuando en realidad eran restos de cal

Imagen de la obra destrozada del artista alemán Martin Kippenberger

Una limpiadora del Museo Ostwald de la ciudad de Dortmund destrozó por error una obra de arte valorada en 800.000 euros (más de un millón de dólares), informa hoy el diario alemán 'Bild'.

La mujer creyó ver una mancha bajo la obra del artista alemán Martin Kippenberger (1953-1997) 'Wenn es anfängt durch die Decke zu tropfen' (Cuando empieza a gotear el techo). Se trataba sin embargo de restos de cal sobre un recipiente de caucho, parte de la obra de 1987 que se expone en el museo de Dortmud desde febrero. Sobre el recipiente se alza una construcción de 2,5 metros de altura a base de tablas de madera a medio pintar.

"Limpió en profundidad todos los bordes del recipiente. Es terrible", lamentó el director del museo, Kurt Wettengl, en declaraciones al diario.

El responsable no se explica como pudo ocurrir el incidente. El personal de limpieza "no puede tocar las obras de arte. Y ya ni le digo limpiarlas". Tiene incluso prohibido acercarse a ellas a una distancia de menos de 20 centímetros.
De momento no se sabe si se logrará salvar el trabajo de Kippenberger, pero los expertos de restauración del museo lo creen imposible. La última palabra la tiene el dueño de la obra, un coleccionista privado que ha preferido no hacer pública su identidad.

EXPOSICIÓ DE JOSEP Mª CODINA

2011-11-04T09:55:00.000+01:00

En Josep Maria Codina ens fa arribar aquesta informació de la seva propera exposició, que s'inaugura demà dissabte 5 de novembre a Can Talaveró, a Verdú d'Urgell. L'exposició es podrà veure fins el 17 de desembre, a Cal Talaveró Centre d'Art, carrer de la font nº 20.

ADÉU COL·LECTIVA SANT LLUC 2011

2011-11-01T23:48:00.001+01:00

Avui ha tancat les portes la Col·lectiva Sant Lluc 2011, amb una durada d'un mes i mig i una assistència de visitants notablement superior a la d'altres anys. Des d'aquí volem agrair a tots els participants, als seleccionats i molt especialment a aquells que no han pogut veure la seva obra penjada, la seva col·laboració i la confiança que ens han fet per poder tirar endavant un any més aquestra Mostra tant tradicional. I als visitants, la seva presència, que fa que un cop més l'esforç organitzatiu s'ompli de sentit.

Tots aquells participants que hi heu tingut l'obra exposada recordeu que l'heu de recollir demà dimecres o demà passat dijous, 2 i 3 de novembre, al mateix Ateneu del carrer Bonaire, de dos quarts de sis a dos quarts de nou del vespre. I que heu de portar el resguard de la Butlleta d'inscripció per poder-la retirar.

Penseu que ni Caixa Laietana ni nosaltres mateixos disposem d'espai per guardar les obres no recollides, i que, per tant, no ens podem fer responsables de la seva custòdia més enllà dels terminis estipulats.

Moltes gràcies a tots, i fins l'any vinent!

CLAUSURA DE LA COL·LECTIVA

2011-10-29T13:00:00.000+02:00

Per a tots aquells que no heu marxat fora durant aquest llarg pont de Tots Sants, la recomanació que us fem és que l'aprofiteu per fer una darrera mirada a la Col·lectiva Sant Lluc 2011, que tancarà les portes el proper dimarts dia 1 de novembre. I no cal dir que aquells que encara no l'heu vista, ja us podeu afanyar o us l'haureu perduda definitivament.

Sembla mentida, però ja ha passat un mes i mig des que es va inaugurar, aquest any com recordareu amb notables canvis d'imatge.

Fa pràcticament un mes just, també, que es va fer la tradicional visita a l'exposició comentada pels artistes seleccionats. Els assistents a aquest acte, a més de l'invitació al vermut que van poder assaborir al Casal en acabar la visita, podran veure's a les imatges que estan penjades en el web de l'Associació (http://www.santlluc.org/), a l'apartat corresponent: COL·LECTIVA SANT LLUC >> TROBADA D'ARTISTES SELECCIONATS.

I un cop acabada l'exposició, a partir de la setmana vinent es podran veure també, a l'apartat corresponent, les imatges de les obres seleccionades en aquesta edició 2011 que ara acaba.

Bona castanyada a tots.

EDUARDO MARTIN DEL POZO

2011-10-27T18:06:00.000+02:00

L'Eduardo Martín del Pozo, un dels dos guardonats al 4t Premi de Pintura Torres García-Ciutat de Mataró 2011, tot just fa uns mesos, ens fa arribar la invitació a una exposició seva. Cau una mica lluny, però...

Queridos amigos,
Es un placer invitaros a la inauguración de mi próxima exposición, que tendrá lugar en la Galería Marita Segovia, c/ Lagasca, 7, Madrid, el jueves 27 de octubre a partir de las 19 h.
Me alegraría muchísimo veros por allí!
Un abrazo,
Eduardo

INAUGURACIONS DE LA SETMANA

2011-10-26T17:53:00.000+02:00

MATIAS LIZANA A CAPGROS

En Matías Lizana ens fa arribar la invitació a la seva exposició Silencis, que s'inugura demà dijous 27 d'octubre a l'Espai Capgròs. Recordem que la Sala Sant Lluc, al Casal, li va dedicar ja una exposició monogràfica ara fa just un any, l'octubre de 2010.

BETH FORNAS A LLAVANERES

Per la seva banda, Beth Fornas inaugura també la seva exposició Poètica de la matèria aquest divendres 28 d'octubre, al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.

La Beth, recordem també, va ser una dels seleccionats joves a la Col·lectiva Sant Lluc 2008, participant en conseqüència a l'exposició promocional l'any següent, celebrada a la planta baixa de l'Ateneu Caixa Laietana. També va prendre part a l'exposició-homenatge als pessebristes el passat Nadal, a Can Palauet.

GALERIA TENAS DE CANET

La família Tenas Cucchetti ens convida a l'exposició Interaccions: Paral·lelismes amb l'obra de Josep Tenas. 1943-1996, 15è aniversari, amb obres de Josep Tenas, Sabrina Tenas, Salvador Castellà i Joan Rosell, i la participació de Maura Tenas.

La inauguració serà el dissabte 29 d'octubre de 2011 a l'Estudi Tenas 1694, al carrer Bonaire 7 de Canet de Mar, a les 8 del vespre, i es podrà veure fins al 3 de desembre.

VENÈCIA: LECTURA POÈTICA

2011-10-24T19:00:00.000+02:00

El proper divendres dia 28 d'octubre, les 19:30 h, tindrà lloc a la Sala d'Exposicions del Col·legi d'Aparelladors l'anunciada lectura poètica de poemes de Manel Patricio, al voltant de l'exposició de fotografies Venècia. Ombres i llums, de Manuel Contreras.

El recital anirà a càrrec del propi Manuel Patricio i de Carlos Soriano.
US HI ESPEREM

ROSA CASARRAMONA AL CASAL

2011-10-23T18:25:00.000+02:00

El dissabte passat es va inaugurar a la nostra Sala del Casal l'exposició Punt i seguit, de la veterana artista ROSA CASARRAMONA. L'acte, que va ser un dels més concorreguts dels darrers temps en aquesta Sala, va comptar amb la presència de les seves nombroses amistats i companys de classe, que la van acompanyar amb entusiasme.

Va presentar l'acte el seu professor, en Manuel Prieto, a més del president de l'Associació, Antoni Luis, i del regidor Sr. Galvany, que va venir en representació del seu company de Cultura. Ella mateixa va dir unes paraules d'agraïment, les poques que la timidesa i l'emoció li van permetre.

MINI PRINT DE CADAQUÉS

2011-10-22T00:20:00.002+02:00

En el post anterior donàvem la relació delsparticipants a la mostra Gravadors iIncisori, que es va inaugurar ahir a Can Palauet. Entre els mataronins hifigura Núria Calsapeu, que recordem que va ser un dels tres artistes jovesseleccionats a la Col·lectiva Sant Lluc 2010, juntament amb Ricardo Parabere iMarc Sala.

Com a tal seleccionada va participar en l’exposició promocional queels vàrem organitzar a la Sala Santa Anna de Caixa Laietana, i en la que vaparticipar-hi amb un conjunt de gravats i de joieria. I com és ja costum elsdarrers anys d’encarregar el disseny del catàleg i cartell de la Col·lectivaSant lluc a un dels joves seleccionats l’any anterior, va ser ella també laresponsable del díptic i els elements publicitaris de la Col·lectiva d’aquestany, com encara podeu veure a l’Ateneu del carrer Bonaire.

Ens va passar per alt en el seu moment, percoincidir amb les vacances, comentar que ella havia estat una de les sis guanyadoresen el prestigiós concurs Mini Print Internacional de Cadaqués, i aprofitem aral’avinentesa per donar-ho a conèixer i expressar-li la felicitació que no livarem fer quan tocava.

El Mini Print Internacional, que organitza laGaleria Fort de Cadaqués, i que aquest any ha arribat a la seva 31ena edició,és un concurs de gravatobert a totes les tendències i tècniques d’estampació i on hi participenartistes de tot el món. La mostra es itinerant, i ha viatjat per diversospaïsos, entre ells Estats Units, Japó, França, Anglaterra, Irlanda, Finlàndia iMèxic, amb gran èxit. Els autors de les sis obres guanyadores són convidats a realitzar unaexposició individual a la galeria de Cadaqués l'estiu següent de rebre elpremi.

Núria Calsapeu ha estat seleccionada per la seva obra Gallina, feta amb planxa retallada i collage, i el jurat l’haescollida entre els gairebé 700 artistes participants, de 57 països. RaulCapitani ha quedat entre els finalistes, per la seva obra Hombre.

GRAVAT A CAN PALAUET

2011-10-20T22:48:00.000+02:00

Gravadors i Incisori

Taller de Gravat de l'IMAC i artistes gravadors italians

del 21 d’octubre de 2011 al 8 de gener de 2012

Enguany, la mostra de gravat duu per títol “Gravadors i Incisori”. A part dels alumnes del taller de gravat de l'IMAC, a la mostra també hi són convidats gravadors italians de la regió del Lazio, al centre del país transalpí. Es tracta d’un segon intercanvi entre artistes gravadors de diferents països d’Europa, organitzat amb la intenció de potenciar l’enriquiment artístic i humà. Aquest projecte d’intercanvi es va iniciar l’any passat amb gravadors francesos de Ceret (Vallespir), amb l’exposició “Gravadors iGraveurs”.

A la mostra conjunta d’aquest any hi trobem una col·lecció de gravats realitzats pels artistes participants en la XIV Edició del taller de gravat de Mataró i per diversos gravadors italians. Com a resultat de l’intercanvi, els alumnes del taller de gravat de Mataró participaran el proper mes de desembre en tres exposicions simultànies a la regió del Lazio: a la ciutat de Latina, al poble medieval de Cori i a Roma. Posteriorment, aquesta exposició anirà itinerant per diverses ciutats d'Itàlia al llarg del 2012.

Alumnes del Taller de Gravat de l’Institut Municipal d’Acció Cultural, curs 2010-2011, dirigit per Jordi Rosés i Pilar Lloret. Hi participen: Esther Aliu, Montserrat Badia, Dolors Blesa, Montserrat Brullet, Ismael Cabezudo, Núria Calsapeu, Anna Carbonell, Cristina Casanova, Eduard Huertos, Núria Hurtado, Cristina Julián, Daniel Llin, Ramon Llinés, Mercè Montserrat, Armand Núñez, Teresa Pera, Carme Sanabria, Chus Sánchez i Raymond Zorrilla.

Artistes gravadors italians, a cura de Massimo Pompeo, Paola Pupillo i Leonardo Faccioli: Alba Balestra, Franco Berdini, Margaret Boberek, Renata Boero, Angela Brignone Duckert, Donata Buccioli, Virginia Carbonelli, Enrica Celli, Isabella Ciaffi, Ezio Colosimo, Elisabetta Diamanti, Fiorella Diamantini, Anna Donati - Iskra, Giovenale Tresca - Giovenale, Leo Guida, Ugo Manciocchi, Patrizio Marafini, Gianluca Murasecchi, Luigi Romano - Normanno, Angela Occhipinti, Eduardo Palumbo, Massimo Pompeo, Paola Pupillo, Daniela Quadraccia, Maria Luisa Ricciuti, Placido Scandurra, Grazia Sernia, Normanno Soscia i Marcello Trabucco.

Entrada gratuïta.

(INFORMACIÓ I FOTO EXTRETES DEL BUTLLETÍ DE L'IMAC)

MANUEL CONTRERAS A APARELLADORS

2011-10-20T08:23:00.000+02:00

Comja us vàrem anunciar, l'exposició d'aquest mes al Col·legi d'Aparelladors vahaver de ser sustituïda a última hora per la de MANUELCONTRERAS titulada Venècia. Ombres i llums.

Tambés'havia d'inaugurar aquell mateix dia una prèvia, "Un cafè amb...", un acte mitja hora abans de lainauguració oficial consistent en una petita entrevista que el presentador del'exposició, o algun crític d'art, farà abans de cada inauguració al local veí,EL PÚBLIC. Aquest local, acabatd'estrenar i regentat a mitges entre Xandri Calsapeu i la gent de CLACK, estàjust al costat del Col·legi, i en un conveni a tres bandes entre Aparelladors,Públic i Associació Sant Lluc, permetrà una col·laboració que esperem ensbeneficiarà a tots. El Públic tindrà una activitat cultural fixa a la seva agenda,i nosaltres disposarem de les seves instal·lacions i serveis de comunicació perpotenciar la publicitat dels actes que organitzem a la Sala del costat.

S'havia encarregat a Pere Pascual la primera entrevista, a Xavier Vilagut, i per sorpresa seva va haver de canviar d'entrevistat d'un dia per l'altre. Aquí està un fragment de la gravació, que ja està penjada al You Tube.

Acontinuació va tenir lloc la inauguració de l'exposició, amb els habitualsparlaments del representant del Col·legi, del president de l'Associació i delpropi Manel, que van explicar que era una exposició ja presentada ambanterioritat a Mataró, però que pel seu caràcter itinerant havia permès unràpid muntatge en 24 hores. S'hi va sumar també, en aquesta ocasió, Eloi Aymerich, en nom de CLACK, per explicar aquesta col·laboració que s'inicia ara.

L'exposició,una sèrie de fotografies realitzades sense intencionalitat prèvia durant unapassejada nocturna per Venècia, comença al capvespre i va avançant, en ordrecronològic, mentre es va fent fosc i apareixen les primeres llums, fins a negrenit amb la ciutat sota l'il·luminació i les ombres que la fan màgica iinconfusible. Consta també d'un grapat de poemes il·lustratius de Manuel Patricio,que complementen les imatges, i de la que properament se'n farà un recital a lamateixa sala. Us deixem amb unes quantes imatges de la vetllada.

Agraïm molt a en Manel la seva disposició, que ens ha permès sortir airosos d'un imprevist en absolut desitjat.